Bases psicològiques de l'aprenentatge

La dislèxia

2010-04-14T10:08:00.000Z

Dificultad De Aprendizaje Y Dislexia

View more presentations from guesta1f24c.

Plaer i felicitat

2010-02-04T08:08:00.001Z

El plaer depèn del context (temps, situació). Es consumeix a sí mateix mentre l'experimentes (Ex: és agradable menjar un bocí de pastís però no menjar-ne tot el dia).

La felicitat no és una sensació de plaer sinó de serenitat i realització. Estat emocional que roman baix les emocions. Benestar. Sota les emocions (tristesa, desconcert) hi ha un estat més profund (com la mar quieta sota les ones). Un estat del ser que no depèn de l´exterior.

Com trobar la felicitat? No a fora, tal condició i tal altra. Creure que podem controlar el món és una il·lusió. És la ment la que tradueix els esdeveniments externs com li plau. Hi ha persones que mantenen la serenitat enmig de condicions dures o la tristesa enmig de bones condicions.

La ira, odi, cobdícia... ens deixen trists, com més els tenim, més atormentats. En canvi altres sentiments: bondat, compassió, ens porten a la nostra naturalesa profunda. La consciència és com un mirall, mostra imatges bones o dolentes però no s´altera per elles. No pot ser tacada per l´odi, perquè si fos així estaríem sempre enfadats. Les emocions són passatgeres. Dos factors mentals oposats no poden succeïr al mateix temps: odiar i estimar. Alegria enlloc de gelosia, llibertat enlloc d´ambició, amor contra odi. També es pot cercar un antídot general. Si mires la ira, desapareix. Al final simplement creuarà per la ment com un ocell que passa. Familiaritzar-se amb una altra manera de ser.

Com entrenar la ment madura?

2010-01-08T10:44:00.001Z

El NY Times ha publicat un hermós article pels que estem entre els 40-60 anys, on s´exposen els darrers descobriments neurocientífics sobre la ment madura. Diu, entre altres coses, que s'ha descobert que no és cert que el 40% de les cèl·lules cerebrals es perden durant aquests anys. Que allò que sabem no desapareix sinó que està guardat i quan ens costa és perquè es debiliten les connexions neuronals. Els records emergeixen per casualitat esperonats per associacions audiditives o visuals. Per això si no es deixen debilitar les connexions, no només es manté la capacitat de recordar sinó que augmenta.

Que entre els 40-60 anys la ment és més eficient per extreure la idea principal d'un text, relacionar idees i trobar solucions que una ment jove.

El cervell és plàstic i canvia constantment, no enfocat a un creixement quantitatiu sinó a una major complexitat i a una comprensió més profunda, afirma Kathleen Taylor, professora del St. Mary’s College of California.

Educació adults. Els educadors han descobert que una forma de nodrir les neurones és reptar els adults a qüestionar o pensar sobre els coneixements que van adquirir quan eren joves. Enforteixen les sinapsis confrontant pensaments contraris als que havien adquirit. És necessari sacsejar les idees confrontant-les amb altres. Si un sempre dóna voltes a la seva visió del món, i llegeix llibres que confirmen el que creu i es manté allà no ajudarà a conservar les connexions mentals. Això vol dir llegir a classe múltiples punts de vista i reflexionar sobre com integrar-los amb els propis.

En resum, els científics recomanen: Si vols mantenir el cervell en forma, surt de la zona de confort per alimentar-lo. Fes quelcom nou com aprendre un idioma estranger. Hem de sortir de l´ou cognitiu, i rompre'l.

El professor Jack Mezirow del Columbia Teachers College, afirma que els adults aprenen quan se'ls proposa un dilema que els desorienta o quelcom que els ajuda a reflexionar críticament sobre les creences que tenen com a segures.

El Dr. Mezirow fa 30 anys va estudiar les dones que assistien a l´Escola d´Adults. Afirma que donaven aquest pas només després d´haver mantingut conversacions que les animaven a donar el pas de rompre la seva creença de que elles no podrien fer quelcom que els homes sí podien. Cada nou descobriment diu el doctor, és essencial en l´aprenentatge adult.

Perquè els adults tenim els camins del cervell plens de conviccions fermes i necessitam recorrer-los críticament. Aquesta és la millor manera que tenen els adults d´aprendre. Si ho fem així podrem mantenir-lo viu i actiu.

TOM WUJEC, 3 formes com la ment crea significat

2009-10-01T07:17:00.001Z

Joventut i felicitat

2009-05-17T04:36:00.000Z

Ser vell

2009-05-13T07:22:00.000Z

Gestionar le emocions

2009-04-20T07:24:00.003Z

Power point de Carme Timoneda

Què és ser intel·ligent?

2009-02-25T09:01:00.005Z

Tot i que els investigadors actuals diuen que no saben què és ni per què hi ha diferències, es sol avaluar la intel·ligència a través de la capacitat per resoldre problemes, que es considera una competència que es pot aprendre (veure currículum CCBB, competència d'aprendre a aprendre). Des d'aquesta perspectiva, la intel·ligència està relacionada amb dos factors:

La bondat. La capacitat per relacionar-se i participar. L'areté antiga. José Antonio Marina.
L'eficiència. La capacitat de crear, de fer. Richard Haier. Cliqueu sobre la imatge (programa Redes, febrer 2009):

Pels que tenen poc temps, moments imprescindibles:

0:07:021. Què fa el cervell quan resols problemes? Com més dur treballa, pitjor. La intel·ligència no es relaciona amb la intensitat sinó amb l´eficiència.
0:09:04. La relació entre intel·ligència i memòria.
12:54:00. La relació entre intel·ligència i gènere.
19:00:00. Són els gens la base de la intel·ligència?
20:00:00. Experiments sobre l'eficiència. Si un cervell eficient és un cervell relaxat.... com arribar-hi?. Fent coses avorrides, repetint i repetint, a través de l'experiència.

Tests sobre intel·ligències múltiples.

Un bon resum de psicologia evolutiva i desenvolupament moral (3 a 12 anys)

2009-02-19T08:03:00.002Z

La motivació intrínseca i extrínseca

2009-02-05T08:46:00.002Z

Les emocions de la infantesa (Imma Palahí)

2009-02-04T06:18:00.002Z

A quina etapa evolutiva pertanyen aquestes afirmacions segons la teoria de Kohlberg?
Per veure totes les emocions, clica aquí.

Teories de la motivació (Lourdes Barroso)

2008-10-24T05:53:00.003Z

La wiki de Lourdes Barroso conté la millor recopilació de materials (vídeos, gràfics, textes) sobre motivació (cliqueu sobre la imatge). A partir d'ara s'hi penjaran allà els materials d'aquest bloc sobre el tema i us animem a que també hi pengeu els vostres:

- Definició
- Teories de la motivació
- Exercicis

Imatges procés individuació (Jung)

2008-07-20T11:50:00.002+01:00

Piaget

2008-06-12T14:32:00.003+01:00

Etapa preoperacional.

L'oïda és el primer òrgan que desenvolupem

2008-05-31T18:15:00.003Z

Resum extret de: http://www.tomatis.com/Spanish/introduccion.htm
Més informació a: http://www.tomatismadrid.es/index.html (Veure ARTICLES)

Tomatis postuló que el feto oye y escucha la voz de la madre. Desde entonces, la investigación científica ha validado esa idea al punto de ser un conocimiento común. Después de todo, el oído es el primer órgano en ser totalmente funcional cuando el feto tiene tan solo cuatro y medio meses de edad. Henry Truby (1) reporta que un feto de seis meses mueve su cuerpo al ritmo del habla de la madre. Basado en una revisión exhaustiva de literatura científica, Tomatis (2) concluye que la voz de la madre no sólo es un nutriente emocional para el niño, sinó también prepara al niño para adquirir el lenguaje después de nacer. Es decir que la escucha se inicia en el útero.

Por esta razón, Tomatis propone el usar la voz de la madre para reabrir este proceso auditivo. La voz es filtrada para ser similar a los sonidos escuchados dentro del útero. A partir de las reacciones de tanto niños como adultos, es claro que el uso de la voz de la madre tiene un gran impacto: los niños con frecuencia se relajan como si la voz los calmara; ellos muestran más afecto, particularmente hacia la madre. La voz de la madre proporciona la base sólida que permite que el proceso de escucha se desenvuelva, junto con las etapas de desarrollo que llevan al desarrollo del lenguaje. El proceso completo consiste en "reprogramar" los diferentes estadios del desarrollo humano por medio de una experiencia simbólica.

Debido a que Tomatis utiliza la voz de la madre como parte del proceso terapéutico, algunas personas han concluido erróneamente que Tomatis pone a la madre como responsable de los problemas del niño. Esta de ninguna manera es la postura de Tomatis. El uso de la voz de la madre es para Tomatis, una herramienta terapéutica para crear o restaurar el vínculo entre madre e hijo que no se desarrolló totalmente. Cientos de estudios de investigación sobre la vinculación muestran que este vínculo (madre-hijo) es primordial. Es la base sobre la que se construyen el sentimiento de seguridad personal y el deseo de comunicar. Al usar la voz de la madre, Tomatis trata de despertar en el niño el deseo de reconectar y escuchar a sus cuidadores primarios y a su entorno. Este acercamiento "psicológico" tiene que ir mano en mano con una integración de los sistemas sensoriales. El Método Tomatis combina ambos, para establecer un fundamento sólido para un mejor desarrollo.

REFERENCIAS:
1 Henry Truby, Pre-speech and Infantile Speech Lexicon, 1971
2 A. A. Tomatis, La Nuit Uterine, 1981, not translated

2008-05-31T11:06:00.000Z

El mètode del Dr. Alfred A. Tomatis

2008-05-29T08:48:00.004Z

Informació aportada per la professora Sara Rexach. Mètode que permet reeducar les dificultats d'aprenentatge, especialment les referides a la lectura i l'escriptura. Si cliqueu a la foto hi trobareu més informació. Recomanem especialment l'apartat ARTICLES (Lenguaje y aprendizaje)

Lectura global

2008-05-24T18:40:00.000Z

Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Etso es pquore no lemeos cada ltera por si msima preo la paalbra es un tdoo.

(Mmee de Itneernt, con un tqoue de ledenya uranba, exlaipcdo por Matt Davies de la uivenrsdiad de Cmbagride, vía Mind Hacks.)

Evolució en l'aprenentatge de l'escriptura

2008-05-22T00:08:00.000Z

| View | Upload your own

Dificultats d'aprenentatge i de comportament. Presentació

2008-03-09T09:46:00.001Z

Coneixements previs sobre TDAH

2008-03-09T09:37:00.000Z

| View | Upload your own

Test per saber si ets visual, auditiu o cinestèsic

2008-03-09T09:32:00.003Z

| View | Upload your own

Dislèxia

2008-03-09T09:30:00.000Z

| View | Upload your own

Com tractar els nens hiperactius?

2008-03-09T09:27:00.001Z

| View | Upload your own

Nens amb TDAH

2008-03-09T09:24:00.000Z

| View | Upload your own

Les causes del TDAH són desconegudes

2008-03-07T19:51:00.002Z

Resumit de: http://www.blogoteca.com/lecturasdetdah

Recientes investigaciones permiten sostener que que el problema del niño hiperactivo es un problema de temperamento. Existen diferencias temperamentales entre un recién nacido hiperactivo y otros niños. Es posible que el origen de estas diferencias temperamentales venga condicionado por los niveles bioquímicos del sistema nervioso.
En nuestro cerebro una neurona desprende una pequeña cantidad de substancia química(neurotransmisor) que recoge otra neurona, a la vez se excita y envía el mensaje a otra neurona. Cuando un neurotransmisor es escaso o se da en exceso ocurre que, la neurona no se excita o se excita demasiado, con lo que se produce un desequilibrio entre los neurotransmisores.

Se conoce que un ambiente estresante y desorganizado puede acentuar la hiperactividad. Un niño con ambiente familiar organizado y sosegado sigue siendo hiperactivo. Esto nos conduce a no conocer con certeza las causas reales de la hiperactividad.

TDAH i educació

2008-03-07T19:37:00.003Z

La fundació privada ADANA, de Barcelona, ha publicat un llibre molt recomanable sobre què és el TDAH i com tractar-lo des de les institucions educatives. Cliqueu sobre la imatge per entar a la seva web on us podreu descarregar el llibre en format pdf (heu d'anar a l'apartat PUBLICACIONS).

Piaget

2008-03-06T18:42:00.000Z

El cervell dels adolescents

2008-02-23T11:33:00.004Z

El cervell d'un adolescent és com un edifici en construcció. Les estructures fonamentals es renoven. Unes zones creixen, unes minven i unes altres es reorganitzen del tot.

Els canvis principals afecten als sistema de recompensa. Desapareixen el 30% dels receptors de dopamina, el missatger de la felicitat. S'anulen les petites alegries quotidianes que quan eren nens els atreien tant, per exemple, les excursions amb els pares. Les ocupacions infantils els avorreixen. L´interès està centrat ara en la música, l´esport i el sexe. Els atreu el risc. La inhibició dels receptors de dopamina provoca un augment de la vulnerabilitat davant drogues que eleven el seu estat d'ànim, fet que empitjora la situació.

El raonament moral (=saber-se posar en la pell de l'altre, el valor, la responsabilitat....) és la darrera zona del cervell que es construeix en un procés que finalitza als 30 anys.

Font: Investigación y ciencia, mente y cerebro, nº 21.

Elegir (Trainspotting)

2008-02-15T18:26:00.000Z

Mediació i resolució de conflictes

2008-02-14T19:37:00.000Z

Vídeos de SHOWPEACE sobre mediació i convivència escolar.

Els nens de 7 a 12 anys. No Martini, no party.

2008-02-14T19:33:00.000Z

Autoritat o diàleg? 2a part

2008-02-14T19:28:00.001Z

Autoritat o diàleg? 1a part

2008-02-14T19:25:00.002Z

Els nens veuen, els nens fan

2008-02-14T19:15:00.000Z

2007-11-24T06:09:00.001Z

| View | Upload your own

2007-11-07T18:26:00.000Z

| View | Upload your own

L'estructura psíquica segons José Antonio Marina

2007-10-26T05:14:00.000Z

2007-10-16T05:09:00.000Z

Només el ferit cura

(Carl Gustav Jung)

Com aprenem? Les teories constructivistes de l'aprenentatge

2007-09-30T09:28:00.001Z

Les propostes de gestió organitzativa es fonamenten en les teories constructivistes de l´aprenentatge , segons les quals l´aprenentatge es dóna (=queda integrat dins els nostres esquemes cognoscitius) quan el material d´aprenentatge es relaciona de forma significativa amb allò que ja sabem. El nou material provoca un procés de desequilibri cognitiu, conflicte i reequilibri (=assimilació). És llavors quan la persona construeix la realitat atribuïnt-li nous significats. Aquesta atribució de significats (l´aprenentatge) dóna lloc al desenvolupament personal.

Què suposen a la pràctica aquestes teories? D´elles se n´ha derivat una forma de treballar i unes propostes didàctiques (projectes de treball) que als informadors ens poden aportar el següent:
• Per transmetre coneixement s´han de tenir en compte els coneixements previs dels participants.
• L´aprenentatge es construeix en grup i és un procés lent, en el qual els que no saben aprenen dels que saben just un poquet més que ells. Es necessària la mediació d´aquests per despertar els coneixements que esteim preparats per adquirir i que Vygotsky va anomenar zona de desenvolupament pròxim.
• En el futur no serà tan necessari transmetre coneixements com ensenyar a organitzar-se per cercar. Ensenyar a com se fa per aprendre i per estudiar: elaborar guions d´estudi, saber on cercar.... Aprendre a aprendre significa: adquirir estratègies cognitives d´exploració ordenada, planificació i regulació de la pròpia activitat.
• En el futur triomfaran les persones que sapin dirigir el seu aprenentatge de forma creativa i personal. Per fer-ho és necessari haver-se educat. Davant una xarxa que conté tanta informació no duu enlloc esperar passivament vam què me conten.

Guida Al·lès
Setembre 2007

Els joves davant la vida

2007-06-24T10:53:00.003Z

Després d´escoltar el programa de ràdio: ELS JOVES DAVANT LA VIDA, emès per Catalunya ràdio, contesta el qüestionari superior.

Maite, per a tu

2007-06-22T12:41:00.000Z

Ens han enviat aquesta foto de quan van venir els joves del Moviment de Nens Treballadors de Save The Children.

La vellesa

2007-06-16T17:07:00.003Z

http://www.youtube.com/watch?v=zqfFrCUrEbY&mode=related&search=

The Zimmers. My generation.

Los tigres del norte: tres veces mojado

2007-06-16T15:00:00.001Z

Al·lotes, aquest vídeo és una cançó que relata l´intent d´un emigrant del Salvador (mojado) per a creuar la frontera Mèxic-Estats Units.

http://www.youtube.com/watch?v=a2FL8ydTAFQ

Cuando me vine de mi tierra El Salvador
con la intención de llegar a Estados Unidos
sabía que necesitaría más que valor
sabía que a lo mejor quedaba en el camino.

Son tres fronteras las que tuve que cruzar
por tres países anduve indocumentado
tres veces tuve yo la vida que arriesgar
por eso dice que soy tres veces mojado.

En Guatemala y México cuando crucé
dos veces me salve me hicieran prisionero
el mismo idioma y el color reflexione
como es posible que me llamen extranjero.

"En Centroamérica dado su situaciontanto política
como económicamenteya para muchos no hay otra
soluciónque abandonar su patria tal vez para siempre
El mexicano da dos pasos y aquí está hoy lo echan
y al siguiente día está de regreso este es un lujo
que no me puedo dar sin que me maten o que me lleven preso".

Es lindo México pero cuánto sufrí
atravesarlo sin papeles
es muy duro los 5,000 kilómetros que recorrí
puedo decir que los recuerdo uno por uno.

Por Arizona me dijeron cruzarás
y que me aviento por enmedio del desierto
por cierto un mexicano al que llamaban
Juan me dió la mano que si no estuviera muerto.

Ahora que al fin logré la legalización
lo que sufrí lo he recuperado con crecesa
los mojados les dedico mi canción
y a los que igual yo son mojados tres veces...

Festa de Vicenta María. Fotos de Marta Cruz

2007-06-09T07:03:00.000Z

2007-06-02T22:54:00.000Z

2007-06-02T22:52:00.001Z

Tot jugant a TRIVIAL

2007-06-02T22:49:00.000Z

Ala, per riure un poquet

2007-05-29T06:16:00.000Z

2007-05-25T20:09:00.000Z

Estais fatal!!!!!!!!!!!!!! jajajajaajajajajaaja..como os atreveis a colgar esto aki!!jajajajaajaja...dios..vaya caras k sako ¬¬..os matooooo!!! mi dignidad se a ido al traste en 5 minutos..=(..¿He tenido dignidad alguna vez? XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDSou les millors..us trobaré a faltar molt..pero el any k ve més..Guida he plorat amb el ball de greese..me posat a plorar com una tonta!nose pk..em feia ilusió..Ahir comentaven k no volem k marxis..y si ho fas..marxaràs del cole, pero no de les nostres vides, i menys encara dels nostres cors!Petons per totes..us feu estimar, de veritat...

Maite

Maite, la teva dignitat no es pot perdre perquè sense ella no series tu!!!! M´ha encantat veure les fotos. Rebeca, veig que ho has tingut fàcil. Molt bé.
Guida

2007-05-25T13:29:00.000Z

2007-05-25T13:27:00.000Z

2007-05-25T13:24:00.000Z

2007-05-25T13:20:00.000Z

2007-05-25T13:18:00.000Z

2007-05-25T13:16:00.000Z

2007-05-25T13:13:00.000Z

2007-05-25T13:10:00.000Z

LES MILLORS FOTOS D'EDUCACIÓ INFANTIL

2007-05-25T13:05:00.000Z

Hola, pesada

2007-05-23T21:43:00.000Z

Pesada, moléstanos, que nos encanta!!!!

Aquí la màrtir de la profe corregint i corregint!!!!

NOOOOOOIIIIIIIEEEEEEES, ESTIC ES-MA-PER-DU-DA AMB ELS VOSTRES EXÀMENS. Els heu fet molt bé, alguns són brillants. Hi ha enginy i rapidesa mental. Molt bones les preguntes que heu formulat, la forma de fer-ho.... tantes ments!!!! Quina llàstima no tenir temps per fer una investigació amb les preguntes.... i s´al·lot que mos ha fet? Edu, què hem estudiat poc?... divendres en parlem, d´acord? Sereu pel centre? Necessitaria veure´n dos o tres i parlar amb ells.

Vaig a pensar les notes mentre passa la nit.
Guida

Laia dijo...
Ei!Que pesada la Maite cn tanto comentario,no?Aquí hi haurà les notes de l'últim global de C-9, nenes!No ha estat com pensàvem però esperarem que la Guida ens aprovi a totes i a l'Edu,jejeje!Ja hem acabat,us n'adoneu?Ara pràctiques, vacances i 2n...Com aquest blog s'ha convertit en la web de la classe,estaria bé que posessiu les fotos que es faran aquesta nit (xq aquesta nit fem sopar de classe).Petonets x totes i x l'Edu i besades per na Guida!Laia
5/23/2007
la pesada ^^ dijo...
jajajajaajaja...Como eres asi? ¬¬...Me llama pesada delante del publiko..k poko respeto..¬¬ jaja, pero vaaa..k es la Laia..se lo perdono va! XDEn fin...esta nit..muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuxasfotos..XD.Esta pg se a convertido en una parte de nosotras si os fijais eeh..Guidaaaaaaaa no t'en vagis =(..Ens veiemmm!!!muasss

2007-05-06T20:47:00.000Z

Visita als Espais Familiars del Raval

2007-05-06T20:45:00.000Z

2007-05-06T15:37:00.001Z

Adreces d´interès per a consultar dades estadístiques

Web oficial de l´Institut d´Estadística de Catalunya de la Generalitat: http://www.idescat.net/
Web de l´Institut Nacional d´Estadística: www.ine.es
Estadístiques oficials de l´Unió Europea: http://www.cde.ua.es/eur/st.htm
Resultats de l´INFORME PISA publicats a la web de l´STEI: http://www.stecyl.es/prensa/041207_ag_informe_PISA_2003.htm

2007-04-17T10:34:00.001Z

2007-04-17T10:32:00.000Z

2007-04-17T10:31:00.000Z

2007-04-17T10:29:00.000Z

2007-04-17T10:25:00.000Z

2007-04-17T10:23:00.000Z

2007-04-17T10:21:00.001Z

2007-04-17T10:19:00.000Z

2007-04-17T09:47:00.000Z

2007-03-29T06:48:00.000Z

No se si les evidencies q em mostres són tan trascendentals com tu dius, crec i m'agrada pensar q si. De totes maneres també t'en podria dir unes cuantes q no són tan positives: com el fet q ha estats units, una poténcia, la cual poseeix una economia q esta basada en la necessitat de que hi hagi una guerra, encara tingui unes enquestes favorables al republicans com va dir tv3 fa uns mesos. El fet de q uns grup de partits polítics decideixin instaurà una partitocracia en tota regla quan decideixen passar per sobre de la voluntat d'una majoria q pel poc q se és en q es basa una democracia. Del fet de q els partits de dretes nacionalistes prenguin, en europa central i en la ultima década una mica de protagonisme.No crec q estigui perdut, pero com va dir john gray, l'evolució de la tecnología és progressiva, un descobriment ens porta a un altre i així successivament.
En canvi l'evolució ético-política com ens ha demostrat la historia, és cíclica, es van redactar uns drets humans peró ara apareixen noves formes de esclavitud, es fa més patent la divisió entre rics i pobres, la tortura no és condemnada per els paisos de la onu (ej:guantanamo).Peró pq estigui passant sempre aixó q ell va dir, és necessari q hi hagin persones dels dos bandos, dels cuals en fas distinció. Q existeixi un dualisme, una lluita constant de forces entre els valos q busquen la justicia i els de poder o riquesa.

El q no va plantejar el señor Gray és q passaria si una profunda instauració, en la societat, de valors com la justicia, aconseguissin q ja no quedessin persones amb prioritats com el el poder o els diners (o com a mínim q no tinguessin marge per fer el q els hi vingui en gana sense pensar en el q és correcte).Creieu q és possible? Estaria bé q fos així de senzill, q no fácil. De totes maneres, com be ha dit la Guida la gent estar prenent un nivell de consciencia q no ha existit mai. Será interesant veure si l'estaca tomba, seria fantastic si aixó arribés a passar.

Edu

3/27/2007

Tens raó. Hi ha evidències de que el mal i la injustícia sempre hi seran. Però no compartesc la visió cíclica del progrés polític de Gray.... quin greu que me sap no haver-lo sentit!!!!. Habermas té la teoria contrària. Això és lo maco, que la veritat es pot llegir i discutir per saber quina ens convenç més. Habermas fa un paral·lelisme entre les etapes de progrés moral de Kohlberg i el progrés polític i està convençut que tant com va les persones considerem més necessari saber dialogar.

D´acord. Apareixen noves formes d´esclavitud però el rebuig social cap a elles no té res a veure amb l´acceptació incondicional del XIX, quan la veien no només bé sinó necessària per estendre els valors de la civilització blanca... La tortura a Guantànamo és el principi del fi de l´imperi americà. L´imperi no se podrà sostenir perquè no té solidesa ètica.

És possible instaurar com a prioritaris els valors de la justícia?...... al·lotes, aprofiteu les vacances per contestar aquests pregunta tan interessant!!!! Ho creieu utòpic o possible?
La meva opinió és que sí perquè la consciència avança.

Guida

2007-03-27T23:05:00.000Z

2007-03-27T23:00:00.001Z

Preguntes per l´examen de sociologia

Marta Cruz. La sociologia és una ciència normativa, comprensiva, estadística o memorística? Comprensiva.

Mireia Valera. Quins tres pensadors són considerats els precursors de la sociologia? Montesquieu, Adam Smith i Saint Simon.

Dayana Gómez. Quines d´aquestes afirmacions no es correspondria amb Adam Smith?
A) Socialisme utòpic
B) Anàlisi del pas de la societat feudal a la industrial.
C) Les causes físiques determinen l´avanç social
D) La caça, el pastoreig, l´agricultura i el comerç han marcat l´evolució social en la història.

Cristina Sanz. Quins són els medis de subsistència que marquen l´evolució històrica segons Adam Smith?. Caça, pastoreig, agricultura i comerç.

Rocío Nadal. Quines són les condicions del progrés segons Adam Smith? Són dues: l´existència de la propietat privada i la desigualtat.

Anna Llopart. Quin filòsof va afirmar que la propietat privada i la desigualtat són les condicions del progrés? Adam Smith

Laura Cantizano. Quines són les causes que fan que una societat sigui diferent de l´altre segons Montesquieu? Causes físiques (geogràfiques –clima i sòl– i demogràfiques) i causes socials.

Jennifer González: Quin filòsof deia que el clima, el sòl, la demografia, la religió, els diners i el comerç són les causes que determinen l´avanç d´una societat? Montesquieu.

Marta Cruz. Quins tipus de societat s´han donat en l´evolució històrica segons Saint Simon? Feudal, societat de transició i societat industrial.

Georgina Gómez. Quin filòsof va defensar que la classe social més pobre i nombrosa té les claus del futur? Saint Simon.

Dahiana Gómez. De qui era deixeble August Comte? Del comte de Saint Simon

Rebeca Vázquez. Qui va ser el fundador del positivisme i de la sociologia? August Comte

Noemi Cano. August Comte va ser… filòsof i matemàtic.

Ainhoa Cabrera. Quins són els estadis de la història segons August Comte? L´estadi míticoteològic, el metafísic i el positiu o científic

Eli Serrano. Segons Comte, els estadis que es donen en l´evolució històrica també es donen en dos altres àmbits. Quin són? En l´evolució del pensament individual i en l´evolució del coneixement.

Marta Cruz. Què vol dir fetitxisme en el estadis de Comte? Atribuir als fenòmens naturals allò que no s´entén.

Dahiana Gómez. En què consisteix l´estadi mítico-teològic d´August Comte? Allò que no s´entén s´explica pels poders sobrenaturals

Anna Llopart. Quina és la ciència més complexa segons Comte? La sociologia

Marta García. Quin filòsof va dir que l´anàlisi sociològic ha de tenir en compte l´estàtica i la dinàmica social? August Comte.

Esther Sánchez. Quins autors conformen els corrents clàssics de la sociologia? Karl Marx, Émile Durkheim i Max Weber.

Rocío Nadal. En quin tipus de necessitats va centrar Karl Marx el seu anàlisi sociològic? En les necessitats materials.

Alba Montero. Quins conceptes empra Marx per fer el seu anàlisi sociològic? Les forces productives, l´estructura de classes i la superestructura jurídica, social i política.
Meritxell Company. Segons la teoria de la història de Karl Marx, les forces productives són propietàries de…… les persones i els medis de producció

Sandra Martínez. Segons Marx, quina és la causa de que les relacions de producció estiguin basades en l´explotació? La causa és la desigual distribució en la propietat de les forces productives.

Rebeca Vázquez. Segons Marx, què determina la ideologia social? L´estructura econòmica.

Maite González. Quina teoria sociològica va ser la base de la revolució russa i del moviment obrer a Europa? La teoria marxista.

Sandra Martínez. Quines són les etapes de l´evolució històrica segons Marx?. Societats tribals, Epoca Antiga (Roma), Epoca feudal i Capitalisme.

Sandra Martínez. Què és el capitalisme segons Marx? És un sistema econòmic basat en l´obtenció del màxim número de guanys amb el mínim cost possible.

Georgina Gómez. Quina és la superestructura ideològica pròpia del capitalisme segons Marx?. La destrucció de la ideologia, la moral i la religió.

Laura Valenciano. Quina o quines necessitats socials va explicar Max Weber? La necessitat de donar sentit a la vida.

Laia Salvador: Quin pensador va afirmar que la història avança gràcies a les revolucions? Karl Marx.

Noemi Cano. Émile Durkheim va ser:
Sociòleg i pedagog

Dayana Gómez. Què pretén Durkheim? Analitzar i explicar la societat moderna.

Què vol dir Durkheim amb el concepte d´anomia social? Significa el desconcert i la desorientació davant la multiplicitat d´opcions que ofereix la societat moderna.

Per què les persones es senten frutstrades en les societats modernes segons Durkheim? Perquè s´ha destruït l´entramat de valors de les societats tradicionals i no s´ha substituït per un nou consens ètic.

Què hi té més pes en l´eclosió del capitalisme, l´estructura econòmica o la religió, segons Max Weber? La religió

Quins valors del puritanisme sostenen l´aparició del capitalisme segons Max Weber? El sentit del deure i la convicció de què Déu elegeix les persones independentment de les obres que fan.

2007-03-25T14:38:00.000Z

2007-03-25T14:37:00.000Z

2007-03-21T00:57:00.000Z

Cinta i Maite: benvingudes al món màgic de les idees. Aquí us presentam dos senyors perquè us facin companyia aquests dies d´espera. Us esperem a classe.

Guida

2007-03-21T00:52:00.000Z

2007-03-21T00:49:00.000Z

2007-03-13T22:20:00.000Z

De la societat de la informació a la societat del coneixement

Índex

1 Entorn proper, entorn global i educació
2 La societat moderna industrial
2.1 El món econòmic dels nostres pares. Economia i organització política a les societats industrials modernes 4
2.2 Model ètic i visió de la vida i del treball en la societat industrial 5
3 El desencant postindustrial 6
3.1 La crisi del sistema econòmic industrial 7
3.2 Ètica de les societats postindustrials. Tolerància i laissez fer. 7
3.2.1 El desinterés pels assumptes polítics 9
3.2.2 Desinterés pel passat cultural 9
3.2.3 La manca de control sobre la pròpia vida i la por a etiquetar-se i a elegir. 10
3.2.4 La temptació de caure en fanatismes o en creences màgiques 10
3.2.5 El desconcert en l´educació 11
4 El món dels joves. La societat informacionalista. 12
4.1 Economia a la societat informacionalista 12
4.1.1 Exclusió social i pobresa a Espanya 15
4.1.2 Les causes de l´exclusió 15
4.2 Ètica en la societat informacionalista. 16
4.3 Concepció del treball en la societat informacionalista 16
4.4 E-govern i participació política i social en la societat informacionalista 18
4.5 Relacions humanes en la societat informacionalista 19
5 Conviccions ètiques i informació juvenil 20
5.1 Fer net la ment i formar-se 20
5.2 Noves conviccions per construir un món que neix 20
5.2.1 Conviccions ètiques, interculturalitat i resolució de conflictes 23
6 Propostes d´acció 24
6.1 Educació ciutadana i en drets humans 24
6.2 Metodologies adaptades al món informacionalista 25
6.2.1 La gestió de l´aprenentatge i el coneixement 25
6.2.2 Nova concepció del temps i de l´espai 27
6.2.3 Aprendre a aprendre 27

1 Entorn proper, entorn global i educació
Les persones som el producte d´una xarxa d´interrelacions entre factors ambientals i genètics. L´ambient on creixem (família, amics, escola, mitjans de comunicació, oci, treball, societat) influeix en la construcció de no només la nostra forma de pensar, de ser i d´actuar sinó en la dels nostres hàbits cognitius (què pensam de la nostra capacitat, dels altres, i de la societat), afectius (estils sentimentals basats en la seguretat i l´optimisme o en la por, la inseguretat o l´odi) i operacionals (com afrontam els problemes, estils ètics)[1]. Som el que hem rebut dels altres i de la societat[2]. La personalitat es forma en interrelació amb l´entorn[3].
Quan els nostres pares eren petits van ser educats dins un entorn proper (família, amics, poble o ciutat) que tamisava la influència de l´entorn social (mitjans de comunicació, publicitat, formes de pensar, sistema econòmic...). Aquest entorn proper estava conformat per un sistema de creences i hàbits que es transmetien de pares a fills de forma estable. Hi havia un consens ètic, centrada en la fe en el progrés, la feina i l´esforç, i tots els estaments de l´entorn proper enviaven els mateixos missatges, fet que provocava d´una banda que les mancances educatives familiars estiguessin compensades per l´entorn immediat (vesins, amics, associacions, poble)[4], i de l´altra que no fos necessari tenir molta creativitat pedagògica per assolir l´èxit educatiu. El món dels nostres pares era el món industrial.
En canvi, els nostres fills i filles creixen en un món en el qual l´entorn global forma part de l´entorn proper, i són educats per emisors anònims que provenen de les xarxes globals tant com per la família o l´escola. Segons un estudi de la facultat de sociologia de la Universitat del País Basc s´està produint un canvi social de gran abast que es reflecteix en la ruptura del consens entre família, escola, església i mitjans de comunicació i el desconcert dels educadors per donar-li resposta[5].
Una de les institucions que ha participat en aquest canvi ha estat Microsoft, que el 1985 va revolucionar l´àmbit laboral amb el windows i a partir del 2007 prepara una segona revolució que canviarà la vida de les famílies, introduïnt la tecnologia i la diversió a cada llar[6].
L´uniformitat ètica s´ha substituït per la pluralitat, i aquesta ha duit a l´escepticisme (no hi ha un sol criteri per valorar el que està bé i el que està malament) però també a la creativitat pedagógica. Pares, mestres, informadors juvenils, ens trobam davant uns joves que presenten unes demandes educatives que no tenen res a veure amb les del passat i a les qual l´entorn immediat ja no sap respondre com abans[7]. Les claus per educar en aquest context les tindran les organitzacions que sapin entendre el canvi que s´ha produït en la vida quotidiana. Avui, el fillet o el jove dialoga amb l´entorn global sense filtres familiars o de l´entorn proper, com succeïa abans. Augmenten tant les possibilitats d´aprendre com la desprotecció ètica. Per tant, l´acció educativa és més necessària que mai[8]. Una acció educativa que ha de saber interpretar amb esperança els canvis de la societat global que els educa. Aquesta societat s´anomena informacionalista.
En pocs anys, només en tres generacions hem viscut la successió de quatre models socials (pre-industrial[9]/industrial/ post-industrial/ informacionalista) els quals han duit a uns canvis -en les formes de producció i treball, l´organització política, les relacions interculturals, la concepció de la vida i les relacions- que provoquen tensions en qualsevol organització en la qual inevitablement hi conviuen les formes i mentalitats del passat i les del present.
Vegem quines són les claus per entendre aquests canvis que han succeït en la transició d´un model de societat a l´altre (Veure esquema).
La societat moderna o industrial s´inicia amb la Revolució industrial i la ilustració (s. XVIII).
La societat postindustrial, que comença amb la crisis econòmica dels anys 70 als països de l´OCDE i marca l´inici de la desconfiança en el progrés que havia predominat durant la modernitat.
La societat informacionalista va sorgir els anys 80 com a resultat de les xarxes globals que han configurat internet i les NTIC.

2 La societat moderna industrial

2.1 El món econòmic dels nostres pares. Economia i organització política a les societats industrials modernes

La Revolució industrial (1750) juntament amb la consolidació dels Estats-Nació a Europa, va provocar el naixement d´un model econòmic, el capitalista, que va canviar la vida de milions de persones i va suposar la ruptura amb el món pre-modern, que fins llavors havia girat entorn a la vida del camp.
El model capitalista es fonamenta en l´obtenció del màxim benefici amb el mínim cost possible a través de formes de producció industrials a gran escala. Es sosté sobre la propietat privada –individual i empresarial i l´economia de mercat-.
Es sosté també sobre l´explotació dels pobres[10] que s´inicia baix la forma política del colonialisme organitzat pels Estats del Nord i que consisteix en el domini dels països del sud per extreure´n les seves matèries primeres als preus que el nord decideix, mantenint en la ignorància i la pobresa a les persones del sud. A la Conferència de Berlín (1884-85) Europa es reparteix Africa. Al cap de trenta anys, l´any 1914 la mitat dels habitants de la terra (llavors només eren 1.657 milions), és a dir 930 milions de persones viuen baix el domini colonial del nord. (veure mapa).
Abans de la Revolució Industrial, el PIB (Producte Interior Brut) dels països del nord era inferior al dels països del sud[11]. 200 anys després, havia creat la major escletxa entre nord i sud mai vista.

1750
PIB països del sud: 120 mil milions US$
PIB països del nord: 35 mil milions US$
1987
PIB sud: 2.687 mil milions US$
PIB nord: 12.370 mil milions US$
Mentre al nord havia afavorit el creixement d´una potent classe mitja i una cultura de masses, al sud, milions de persones no només no tenien el dret a la dignitat que aporta l´educació sinó ni tan sols a l´aliment, l´aigua o la sanitat. Mentres el nord s´enriquia, milloraven les condicions educatives i amb elles la innovació tecnològica que duia a noves formes de domini sobre el sud.

L´expansió del capitalisme estava fonamentada en una fe etnocentrista en el progrés, com es manifesta en el famós discurs del president Truman de 1949: “ Més de la mitat dels éssers humans del món viuen en la misèria (...) La seva vida econòmica és primitiva i es troba estancada. La seva pobresa constitueix un obstacle i una amenaça per a ells mateixos i per a les zones més pròsperes (...) Crec que hauriem de fer-lis arribar els beneficis del coneixement tècnic per ajudar-lis a aconseguir una vida millor”[12]. En aquella època i fins els anys 70 molts creien que fent arribar el model industrial del nord als països del sud s´aconseguiria automàticament el progrés.

2.2 Model ètic i visió de la vida i del treball en la societat industrial
Allò que caracteritzava la societat industrial i la diferencia de la postindustrial o la informacionalista no és només la forma de producció econòmica o l´organització sociopolítica sinó la concepció de la vida i els ideals ètics que la justificaven i que marcaven la vida quotidiana i els estils educatius.
Segons Max Weber (1864-1920) el capitalisme modern es va sostenir sobre la visió de la vida de l´ètica protestant (pietisme, calvinisme), segons la qual les persones no necessiten fer bones accions per agradar a Déu (=justificar-se per les obres) perquè és Déu qui les elegeix prèviament. Al contrari del catolicisme, segons el qual la bondat es demostra amb fets (compartint els béns i estimant), per l´ètica protestant l´acumulació de béns i riqueses és un signe de la benedicció de Déu[13]. Aquesta visió va predominar als països anglosaxons i al nord d´Europa, on el capitalisme es va estendre més ràpidament.

El model de persona valorat per aquesta societat és la que podria tenir els trets d´un elegit per Déu: rica, obedient, feinera, competent i lleial, amb un fort sentit del deure i la vocació. D´aquesta manera se cau en una trampa: el treball es veu com un fi en sí mateix ( i no la persona com havia dit Kant) i es controla el temps per ser més productiu, complidor, responsable.... benaurat, en una paraula. En el cas de les dones, el seu paper està limitat a l´àmbit privat (casar-se, cuidar els pares o ser monja) i no inclou l´autorrealització professional.

3 El desencant postindustrial
La societat postindustrial representa la decadència del món modern, el final d´una etapa que s´havia iniciat amb l´optimisme dels segles XVII i XVIII. El 2006 no coneixem l´abast ni la durada d´aquesta crisi. Només podem afirmar que encara mos movem entre dos móns. Un món que mor i un que just acaba de començar, la societat informacionalista (2.4). Per ser bons informadors necessitam entendre les claus d´ambdos.
Amb la postmodernitat entren en crisi no només el model econòmic del món modern (2.3.1.) i la forma de pensar (punt 2.3.2.), sinó la participació política (2.3.3.) i el model de persona que fins llavors havia predominat (2.3.4.)
3.1 La crisi del sistema econòmic industrial
El món postindustrial comença els anys 70 amb la crisis del model de producció industrial que serà progressivament substituït per un altre basat en els serveis. Al nord creix l´atur i la inflació i al sud el nombre de pobres. Canvia la proporció de població als sectors econòmics: disminueix el nombre de pagesos (el sector agrícola baixa al 10% -tot i que es manté la productivitat-), i també ho fa el sector industrial mentre creix per damunt del 50% el nombre de treballadors del sector terciari (serveis, turisme i distribució), sector que augmentarà més encara en la societat informacionalista[14].
Coincideix amb l´arribada de corrents de pensament que qüestionen el model optimista de progrés que havia predominat en la modernitat[15]:
El model desenvolupista modern ha duit a la pobresa a milers de persones i ha provocat l´empobriment ambiental del planeta. Comença a preocupar incompatibilitat entre la limitació dels recursos energètics i l´accés de tota la humanitat al benestar
El món industrial beu d´un sistema de valors (l´expansió, la competitivitat, i l´explotació)[16] que empobreix èticament la societat i posa el lucre econòmic per damunt del dret de les persones a la dignitat.

3.2 Ètica de les societats postindustrials. Tolerància i laissez fer.

Aquesta nova forma de pensar s´ha denominat pensament postmodern o pensament dèbil i ha marcat les societats plurals on els informadors juvenils hem crescut, unes societats que es comencen a obrir al món i on la tolerància s´imposa als valors absoluts. El pensament postmodern es caracteritza per defugir tot compromís amb la veritat, el bé o la justícia[17]. No hi ha criteris universals que permetin destriar el bé del mal perquè el nostre llenguatge no pot abarcar la complexitat del món. Hem d´acceptar aquesta complexitat i la impossibilitat d´entendre-la[18].
Per l´altra corrent predominant, la tradicionalista, els únics criteris vàlids són els culturals. Cada cultura té una tradició pròpia que s´ha de respectar sense que es pugui dir quina és millor o pitjor, bona o dolenta[19].
Canvien no només les idees sinó la forma de viure i la concepció del treball. La societat passa a l´altre extrem: de la concepció calvinista del temps, el treball, l´estalvi i l´esforç a l´hedonisme centrat en viure l´avui i disfrutar la vida, aliè a tota implicació en la vida social o política.
“La nueva sociedad ha invertido los viejos principios calvinistas del ahorro, el trabajo duro y de la esperanza de gratificación para un mundo futuro y trascendente. La sociedad está ahora dominada por la cultura del disfrute inmediato (...) El ahorro, que la economía clásica consideraba y creía locomotora del crecimiento, ha sido reemplazado por el crédito. Frente a la vieja virtud del ahorro ha triunfado el aumento obligado de la deuda, la generalización de la hipoteca y la capitalización del futuro. (...). No viven mejor los que más ahorran, sino los que mejor acceden al préstamo en cualquiera de sus formas, porque, según juicio del propio Bell, se ha impuesto el giro hedonístico de la ética protestante.”[20]
L´ètica postmoderna influirà en la forma d´entendre la política (3.2.1.), la cultura i les relacions multiculturals (3.2.2..), les dificultats per elegir la pròpia vida (3.2.3.), la temptació de caure en el fanatisme (3.2.4.) i finalment la forma d´entendre l´educació (3.2.5.)
3.2.1 El desinterés pels assumptes polítics
Quina és la causa d´aquest gir radical?. Històricament el desinterés pels assumptes públics coincideix amb dos fets: viure al final d´un cicle històric i l´excés de benestar.
Viure en un moment de canvi de cicle suposa viure en un moment de trànsició en el qual unes estructures polítiques nacionals i verticals del passat no responen ni a l´economia global ni a la nova mentalitat sistèmica i plural dels ciutadans. És un moment de canvi, i encara no s´han trobat fòrmules per ajustar la participació(4.4). Aquest moment, la durada del qual depèn de la nostra acció, s´ha comparat al del final de l´imperi romà, quan el poder imperial i despòtic va provocar el desinterès per la política, van florir les filosofies d´autoajuda, les religions i pseudoreligions, i l´hedonisme. La pobresa i la injustícia augmentaven tant com la indiferència dels ciutadans[21]. Com va afirmar Hannah Arendt, l´hedonisme és la més radical forma de vida no política, en compliment de la frase d´Epicur: “Viure ocult i no preocupar-se del món”[22].
Hegel[23] descrivia així la situació: “El emperador dominaba pero no gobernaba. Las personas estaban o hastiadas de la existencia o entregadas a la vida sensual. No tenían unidad ética, sino que estaban reducidas a entregarse al destino y llegar a una perfecta indiferencia acerca de la vida. (....) los sistemas filosóficos de aquel tiempo, el epicureísmo y el escepticismo aspiraban todos a lo mismo: a hacer el espíritu indiferente a todo lo que la realidad ofrece. Estaban muy extendidas entre las personas cultas y engendraban la impasibilidad por medio del pensamiento. La filosofía era la consejera de la desesperación para un mundo en que ya no había donde apoyarse. (...) La causas de la caída del imperio romano son tres: permanecer encerrado en los intereses y goces privados, (...) una dominación sin contenido ético y (...) las invasiones externas”.

L´altre factor determinant del desinterés polític és l´excés de benestar. Kenneth Galbraith ja havia profetitzat el 1957[24] que el sistema industrial provocaría la insolidaridad de las nuevas capas sociales que se estaban beneficiando del próspero sistema industrial; y, ya se tratara de trabajadores manuales bien pagados, ya de burócratas de cuello blanco o de los profesionales de la clase media que se habían convertido en los nuevos ricos, todos valoraban y defendían el esfuerzo propio por encima de cualquiera consideración sobre la justicia o la aproximación social entre los hombres. Parecía volver la vieja idea de que los pobres se habían sumido en la miseria gracias a un destino desconocido o a consecuencia de su personal incuria
3.2.2 Desinterés pel passat cultural
Segons Ortega i Gasset[25], l´home modern pensa que les idees pròpies són les millors i que no és necessari aprendre del passat: Las nuevas generaciones se disponen a tomar el mando del mundo como si fuese un paraíso sin huellas antiguas, sin problemas tradicionales y complejos (...) Lo civilizado es el mundo, pero su habitante no lo es: ni siquiera ve en él la civilización, sino que usa de ella como si fuera naturaleza. El nuevo hombre desea el automóvil y goza de él, pero cree que es fruta espontánea de un árbol edénico. Segons ell, la societat de l´home massa fomenta més l´anivellament de les idees de la majoria en un pensament mediocre que l´excel·lència intel·lectual.
L´etnocentrisme modern es transforma en el respecte a les diferents cultures. Es defensa la tolerància (multiculturalitat) però no es promou el diàleg (interculturalitat).
3.2.3 La manca de control sobre la pròpia vida i la por a etiquetar-se i a elegir.
Cadascú s´ha d´elegir de dalt a baix degut a que no hi ha una única identitat social, un sol model moral, sino un politeïsme de valors.[26]. “El sujeto moderno era un ser integrado, coherente, racional, con capacidad de tomar decisiones sobre su propia vida, con la aptitud suficiente para crear proyectos de vida personales y familiares y esperar que se cumplieran. La vida moderna se caracteriza por el hecho de ser lineal, fácilmente descrita como un itinerario por un camino recto, sin atajos fáciles, lento pero seguro. En la postmodernidad esto ya no está claro, por ejemplo la educación no garantiza un trabajo bien remunerado, la fidelidad a la empresa no garantiza que no te despidan en la primera reestructuración de plantilla que haya y ni siguiera el matrimonio es vivido como definitivo, aunque las promesas se continuan haciendo siguiendo el antiguo modelo. Por la misma razón la identidad del sujeto moderno, pretendidamente estable y coherente, se fragmenta en tantas identidades como situaciones se viven, y se vuelve imposible vivirlas de forma coherente. Esto contribuye a crear una fuerte sensación de falta de control sobre la propia vida. Esta nueva diversidad de individuos pasa por el consumo y no por el trabajo o por la construcción de un carácter fuerte.[27]
En unes altres paraules, fa 2.400 anys, Plató definia l´home democràtic[28] així: este hombre es muy vario y está repleto de índoles distintas (...) Es abigarrado semejante a la ciudad en la que vive (...) Así pasa su vida día por día, condescendiendo con el deseo que le sale al paso, ya embriagado y tocando la flauta, ya bebiendo agua y adelgazando; otras veces haciendo gimnasia, otras, ocioso y despreocupado de todo, y en alguna ocasión, como si dedicara su tiempo a la filosofía. Con frecuencia se da a la política y, saltando a la tribuna, dice y hace lo que le viene a las mientes; y, si en algún caso le dan envidia unos militares, a la milicia va, y si unos banqueros, a la banca. Y no hay orden ni sujeción alguna en su vida, sino que, llamando agradable, libre y feliz a la que lleva, sigue con ella por encima de todo.
3.2.4 La temptació de caure en fanatismes o en creences màgiques
Este tipo de libertad produce la angustia de la posibilidad, que empuja a mucha gente, como reacción, a buscar identidades monolíticas, religiosas políticas o nacionales. Es lo que Fromm llamó miedo a la libertad. Sufren la misma inquietud que hizo a una niña preguntar lastimosamente a su maestro: “¿Entonces hoy también tenemos que hacer lo que queramos?”. Nunca se ha exigido tanto al individuo como ahora. Al poseer más libertad, al estar obligado a inventar su vida sin manual de instrucciones, tendrá que estar decidiendo continuamente. Por eso resulta tan urgente que nuestros niños aprendan a vivir esa autonomía, llena de posibilidades y de riesgos[29].
Savater ens adverteix del perill de caure en creences màgiques o supersticions, abandonant la valentia de pensar[30]
3.2.5 El desconcert en l´educació
En la societat postindustrial la pluralitat de propostes educatives i de valors influeix en el desconcert dels educadors[31].
Plató va descriure així l´educació a les ciutats-estat igualitàries: Se filtra la indisciplina en los domicilios privados. El padre se acostumbra a hacerse igual al hijo y a temer a los hijos, y el hijo a hacerse igual al padre y a no respetarle ni temerle a fin de ser enteramente libre; (....) el maestro teme a sus discípulos y les adula; los alumnos menosprecian a sus maestros y a sus ayos; y en general, los jóvenes se equiparan a los mayores (...) y los ancianos imitan a los muchachos para no parecerles agrios ni despóticos[32].
La causa d´aquesta situació segons Plató és que els joves no han rebut educació per ser ciutadans, sinó [33] només el valor de la cobdícia pels doblers. Los padres se desentienden de todo lo que no sea el negocio y no se preocupan de la virtud[34]. Els joves es converteixen en lotófags (=comedores de la flor del olvido, que viven enteramente olvidados de su origen divino) gastando tando en placeres necesarios como innecesarios. Per Aristòtil, la ciutat es degenera quan es perd la virtut. La virtut és la capacitat per ser feliç, i no neix si no s´exercita. La virtut es troba en el terme mig. Ser massa ric duu a la sobèrbia i massa pobre a la vulnerabilitat[35].
La fragmentació del jove postmodern és el resultat d´una societat en la qual els antics models educatius (centrats en el món proper, el consens ètic i metodologies verticals) encara no s´han substituït per nous models, que podrien haver-li ajudat a moure´s enmig de la complexitat del món. La nostra tasca és treballar i aportar propostes perquè aquests nous models sorgeixin en la societat informacionalista.

4 La societat informacionalista.
La societat postindustrial centrada en els serveis i la distribució es transforma a partir dels anys 80 en la societat informacionalista, fet que suposa una profunda reestructuració del sistema de producció capitalista, de les formes de treballar, de pensar i de viure. La societat informacionalista és aquella en la qual les activitats de tots els àmbits de la praxi humana es basen en la tecnologia de la informació, organitzada (globalment) en xarxes informacionals, el centre de les quals és el processament de la informació [36].
Durà l´informacionalisme a un nou paradigme ètic? O continuaran el desinterés polític, la por d´elegir i el desconcert educatiu? Moltes persones pensen que tot seguirà igual, com ho demostren les enquestes i investigacions[37] . Però altres pensam que aquests resultats només són la conseqüència de l´educació postmoderna, i que avui ja tenim indicadors que ens mostren que s´està produïnt un gran canvi (que es manifestarà en una concepció més creativa del treball, una ètica combativa amb la injustícia global, i un canvi radical en les formes de participació i organització política i social (ciutadania digital). I que la clau que determinarà que es doni o no el canvi serà l´educació i la formació. S´hauran d´adaptar els continguts (serà imprescindible l´educació en ciutadania i Drets Humans i augmentaran les activitats formatives per a totes les edats) i les metodologies educatives (l´aprenentatge en xarxa, l´aprendre a aprendre). Que succeeixi o no aquest canvi, i que fomenti molt o poc la inclusió social, dependrà de la nostra acció. Es una responsabilitat dels informadors coneixer aquests indicadors, per fomentar la seva emergència.
Vegem primer, els fonaments econòmics sobre els que se sosté el canvi informacionalista, les seves consequències (l´evolució de la pobresa al nord i al sud) i les seves causes.
4.1 Economia a la societat informacionalista
La Nova Economia es desenvolupa a totes les parts del món de forma desigual. Té els següents trets[38]:
És informacional[39].
És global.
Les organitzacions poden funcionar a temps real a escala planetària.[40]
Mobilitat creixent i comunicacions més ràpides. No hi ha fronteres per les comunicacions financeres i empresarials, tampoc pels ciutadans rics. Hi ha fronteres pels ciutadans del sud i aranzels pels seus productes, que decideixen institucions internacionals no elegides democràticament, i que estan per damunt dels moderns Estats-Nació, els quals no hi poden intervenir.
Afecta tots els àmbits de la vida (serveis, correspondència, comerç, forces de mercat, diversitat cultural i lingüística, dret a la intimitat)[41]
Està connectada en xarxes.
o Noves modalitats de gestió: Sistema just in time o just a temps, aprenentatge organitzacional, gestió de la qualitat total [42]
o La descentralització de les operacions. Les multinacionals s´han reubicat a països que ofereixen avantatges lucratius: sous més baixos, absència de legislació laboral, jornades laborals de 12 hores, legislació mediambiental inexistent, imposts baixos o nuls per les empreses, baixes despeses en seguretat social, etc... Els Drets Humans estan afectats per aquestes pràctiques, tot i que els paÍsos del sud necessiten inversions extrangeres per reactivar les seves economies[43].
o Vincles interempresarials: franquícies, subcontractació, aliances estratègiques...
Exclou dues terceres parts de la humanitat[44], és a dir totes les persones i països que no estan connectats a la xarxa[45]. En el futur la pobresa no estarà tan condicionada per haver nascut al sud com per no haver tingut accés a l´educació informacionalista:
“La tendència global de l´economia informacional és la de connectar a la seva xarxa aquells que li són valuosos, però desconnectar els que manquen de valor. Això té com a conseqüència una creixent injustícia social en forma de desigualtat en la renda, polarització i pobresa. En la seva forma més extrema, la injustícia social condueix a l´exclusió social. Aquells individus menys valuosos per a les xarxes de capital informacional, per raons educatives sanitàries o socials, s´abandonen a si mateixos a una posició des de la qual els resulta molt difícil canviar el seu destí”.[46].
No estar integrat a la societat de la informació voldrà dir ser pobre. Els pobres, ja no es trobaran majoritàriament al sud sinó que es repartiran per tot el món i les societats que coneixem avui al nord deixaran de ser tan uniformes per avançar cap a un model més plural i desigual on els estats-nació no tindran el poder necessari per aportar protecció social als més pobres[47]. Aquest fenòmen s´anomena bretxa digital[48].
L´informe del PNUD[49] de 2005 confirma aquesta doble tendència que se preveu ascendent: d´una banda l´expansió de la pobresa al nord i de l´altra l´enfonsament d´un continent sencer: Àfrica. Dels anys 90 ençà, 6 països del nord –de la exURSS- i 12 del sud –tots a Africa- han empitjorat el seu nivell de vida. Són 460 milions de persones. En 10 anys, l´esperança de vida s´ha reduït a Africa –a Suazitlàndia és de 32 anys-[50] i a Rússia, on ha passat dels 70 als 65 anys.[51]
A Europa la pobresa afecta a milions de persones. Dels 400 milions d´habitants de l´UE, 60 milions són pobres (= tenen el 50% de l´ingrés mig del país), i 2,7 milions viuen sense sostre. Al Regne Unit, un terç dels fillets creix en la pobresa[52].
Mentrestant la riquesa es concentra cada vegada en més poques mans: un 10% de la població mundial té el 54% dels ingressos mundials. Per posar un exemple, Bill Gates, propietari de Microsoft, té una riquesa superior al PIB sumat dels 46 països més pobres del món. I les 500 persones més riques del món (que guanyen una mitja de 212 milions d´EUR a l´any) tenen més ingressos que els 416 milions de persones més pobres, els quals guanyen una mitja de 0,5 EUR al dia.
Cada tres segons mor un fillet al món. I cada dia en moren 30.000 per causes evitables, dels quals un 44% són africans. Als anys 80 del segle passat, la taxa de mortalitat infantil era a Africa 12 vegades major que als països rics, però ara és 29 vegades més alta. A Zambia, un fillet petit “té menys probabilitats de sobreviure més dels 30 anys que un dels fillets que naixia a l´Anglaterra de 1840”
4.1.1 Exclusió social i pobresa a Espanya
Al nord, els joves són els més afectats per la pobresa

A tota Europa els joves pateixen taxes d´atur més altes que els adults. A Espanya un 44,1% dels pobres són joves menors de 25 anys. Del total de pobres severs, un 53, 2% són joves o fillets (informe FOESSA).
El 1999 hi vivien 65 milions de joves a la UE, dels quals un 27% (28 milions) ni tenien feina ni estudiaven. A 18 països de l´UE la taxa d´atur juvenil era del 30%, el doble que pels adults.
Els països amb més atur juvenil són l´antiga República de Macedònia (61%) i Azerbaiyan (46%). (Dades del Consell d´Europa, COMPASS). Espanya, segons l´ informe de l´INE (Institut Nacional d´Estadística) Pobreza en España, de 2005, és un dels 5 països més pobres de l´UE. Un 19% de la població és pobre , i un 11% pobre persistent.
Segons l´informe FOESSA, de Caritas[53], un 44,1% dels pobres són joves. Per què ha augmentat la pobresa entre els joves si mai com als anys 90 havien tingut un nivell d´estudis tan alt?. Per què les taxes d´atur han crescut als nivells màxims?. Per què la taxa d´atur juvenil a Espanya és la més alta de l´UE i els salaris mitjos dels joves suposen el 60% del dels adults?. Per tres motius. El primer, perquè en el món globalitzat competim amb països que ens aventatgen històricament en la creació d´estructures productives. Segon, per la històrica desigual distribució de la riquesa dins el nostre país. Tercer, per la promoció d´un model econòmic basat en l´especulació urbanística i no la producció, fet que ha provocat la dependència dels joves del règim de lloguer de vivendes. El creixement dels preus de lloguer en relació amb el dels salaris demostren el fracàs d´aquest model. I quart, perquè al nostre país les estratègies per la inserció laboral en la societat informacionalista s´han iniciat tard.

4.1.2 Les causes de l´exclusió
Per què hi ha pobres? Per què la major part dels pobres són al sud i viuen al camp ? Són pobres perquè volen?. L´origen de l´escletxa nord-sud es troba en la Revolució industrial i el colonialisme, que han tingut com a conseqüència:
Domini polític global, reducció de la sobirania estatal. . Els governs al nord i al sud han vist com les seves responsabilitats se´ls han estat retirades. Tenen cada vegada manco control sobre decisions clau que poden afectar les seves economies i el benestar dels seus pobles. Les companyies multinacionals, més poderoses, les estructures intragovernamentals (FMI, BM, etc...) i les institucions financeres privades tenen una creixent influència. Els papers tradicionals dels Estats s´estan redefinint.[54] L´OMC, dirigida pels països rics, manté unes normes de joc comercials internacionals que no permeten als pobres comerciar en igualtat de condicions que els rics. L´FMI i el BM[55] s´encuiden de recordar als pobres que han de pagar el deute extern[56] i que han d´aplicar els recomanats Plans d´Ajustament Estructural (és a dir reduir despeses en sanitat i educació per tenir els doblers a punt per pagar el deute).
Predomini econòmic del nord (un 90% de les empreses multinacionals són del nord). Predomini de l´economia sobre l´ètica i la política. La dimensió econòmica predomina per damunt de l´educació, la santitat, el medi ambient, la dignitat de les persones, des de que les multinacionals i les organitzacions intergovernamentals prenen decisions que afecten les nacions[57]. Aquestes decisions no estan controlades per ningú, (els seus responsables no han estat elegits democràticament com a les nacions i no han de donar comptes del que fan). Quan es donen violacions dels Drets Humans és quasi impossible imputar-lis responsabilitat (...) La preocupació radica en la manca de transparència. Per exempre, algunes de les decisions de l´OMC es prenen a porta tancada, en complexes processos de negociacions multilaterals formals i informals[58]
Control dels mitjans de comunicació.
Domini tecnològic i militar.

4.2 Ètica en la societat informacionalista.
A la societat informacionalista no hi ha un model étic predominant com hi havia a la industrial (el calvinista-cristià) sinó que s´aguditza el model escèptic i tolerant de la postindustrial. En paraules de M. Castells: es tracta d´una realitat global, diversa, multicultural[59], en la qual l´inserció de valors ètics depenirà de la tasca de cada col·lectiu:
“La nostra tesis és que el model de societat informacional que construeix cada societat, o al que contribueix cada individu o cada empresa, depèn dels valors que proposin les persones, les empreses, els governs. Haurem d´articular els valors sostenibles per a la transformació de la societat i de l´economia perquè sinó les contradiccions de la transició social desencadenaran explosions socials i una oposició violenta des de diversos fronts”[60].
Complementant la proposta ètica de Castells, que se situaria en la tradició comunitarista anglosaxona (cada comunitat ha de definir els seus valors) les minoritàries ètiques del diàleg responen a la tradició estoica (segle II abans de Crist) que defensa l´existència d´una naturalesa humana universal que està per damunt de les diferències entre les cultures i que es fonamenta en la convicció de que la humanitat comparteix la dignitat i la capacitat de pensar i arribar a acords a través del diàleg[61].

4.3 Concepció del treball en la societat informacionalista
Els àmbits que més canvis patiran en la transició de la societat postindustrial a la informacionalista seran els que afectaran a la vida quotidiana: la concepció del treball, l´augment d´activitats formatives, les relacions humanes i la participació política.

El treball ja no serà un referent d´identitat personal, o una via d´accés al consum. Ja no valdras segons el que fas –societat industrial- ni segons el que tens –societat postindustrial- sinó segons el que desitges[62]. És una realitat que els informadors constatam cada dia. Els nostres joves no se medeixen segons el que tenen sinó segons els tipus de productes i estils de vida que són capaços de somniar.

En la societat informacionalista, sorgeixen noves formes de treball (temporal, a temps parcial, teletreball, autònom o subcontractat.[63]), les quals permetran una organització més flexible i creativa. Segons Pekka Himanen el treball no estarà sotmès al temps ni marcarà el ritme de les famílies com ho feia en la societat industrial [64] sinó que es recuperarà el sentit que tenia en el món antic, més lligat a l´excel·lència[65] que al consum o al temps[66]. Segons ell, en el futur el temps de treball se flexibilitzarà per incentivar la creativitat, la passió i el desig d´aprendre. L´anomena ètica hacker del treball. La societat global multiplicarà les capacitats de les persones que tindràn la sort de rebre l´educació necessària per aprofitar la riquesa de la xarxa de la informació i deixarà enrera d´aquest camí a moltes d´altres.

Davant els joves els adults tendim a prioritzar criteris com l´estabilitat econòmica i l`èxit professional. Aquests criteris, com ens recorda Himanen, no són del futur sinó d´un món que mor, quan valies pel que feies o tenies. Els criteris del futur tindràn més a veure amb l´autorealització personal, la formació i el gust d´aprendre. Valdràs pel que desitgis ser.

Front el jove postmodern producte d´un món en crisi (fragmentat, desorientat, poc compromès) es comença a intuïr un canvi tan gran que els adults, amb els nostres esquemes d´interpretació del passat, no podem encabir. El món que comença és un món ple de possibilitats[67], per la diversitat i qualitat d´oferta formativa, de treball, d´estils de vida i d´oci. I aquesta riquesa de possibilitats que en la postmodernitat provocava desconcert i fragmentació, en el futur podrà ajudar a l´autorrealització, mentres s´hagin trobat les eines educatives necessàries per enfrontar-s´hi. Aquest és el nostre repte, i com a informadors hi hem de col·laborar.

4.4 E-govern i participació política i social en la societat informacionalista
Hem vist (2.4.1.) les dades de la pobresa al nord i al sud. Quina serà la resposta ciutadana a la situació?. L´informacionalisme possibilitarà un canvi en dos sentits: en relació als continguts, i a la metodologia.
Pel que fa als continguts, el 2006 ja se parla del naixement d´una nova dimensió de la ciutadania, la qual s´anomena ciutadania global: Ser un ciudadano global significa actualmente ser más crítico con lo que se consume y con las condiciones en las que se han producido esos productos, y ser más consciente de cuestiones globales tales como la pobreza que afecta al mundo, los problemas medioambientales o la violencia[68]. Alguns exemples són els boicots dels consumidors davant pràctiques de comerç no ètiques o ilegals, i que han provocat canvis en grans companyies. Ja no se tracta d´aliniar-se amb un bloc polític ni de ser fidel a una estructura, se tracta de la vida quotidana. O borinam, o el món explota[69].
Pel que fa a la metodogia, en la societat informacionalista, en la qual les relacions, l´aprenentatge i la vida econòmica estan configurats en forma de xarxa global, totes les formes polítiques i socials d´estructura vertical –provinents del món industrial- entren en crisi. Les grans organitzacions que en el passat funcionaven com a rellotges (l´església catòlica, els partits polítics, les grans empreses modernes) es troben que ja no van a hora, i que o s´adapten[70] o caduquen.
Barry Wellman[71], investigador de la Universitat de Toronto preveu que en el futur els moviments socials i polítics s´adaptaran a l´ estructura en xarxa emprant internet com una forma privilegiada d´acció i organització. Avui ja se formen coalicions en funció de valors, principis, idees i projectes. Internet segons Castells incideix en la flexibilitat i la temporalitat de la movilització. Propostes locals s´articulen amb projectes globals gràcies a internet.
Aquestes propostes avui ja són reals a través de la possibilitat d´exercir la ciutadania digital, que abarca tots els àmbits de la vida, però en el món social se concreta a través d´aquestes estratègies[72]:
· L´e-govern permet millorar el funcionament intern de les institucions públiques així com la seva comunicació directa amb els ciutadans, creant xarxes de relació més directes i complexes que les del passat[73]. Alhora situa els governs locals enmig del món global.
· L´augment de la participació ciutadana a través d´espais virtuals i la participació digital directa en la vida política local: pressupostos participatius, sondejos d´opinió, seguiment dels plens de l´Ajuntament, etc...
· La formació de xarxes globals com la del mal anomenat “moviment antiglobalització” que neixen per promoure una humanització de la globalització i un món més just on les decisions econòmiques se sotmetin a una justícia ètica universal[74].
4.5 Relacions humanes en la societat informacionalista
La relació entre internet i les persones provocarà canvis en la forma de pensar i de relacionar-se[75]? En quin sentit?. Les persones compartim amb els ordinadors una relació instrumental (allò que l´ordinador fa per noltros) i una relació subjectiva (allò que fa sobre noltros, com ens afecta). Aquesta relació subjectiva, quines conseqüències tindrà?.
· La confusió entre món real i món virtual, entre allò que està viu i el que és inerte. Anècdota filla investigadora, que veu una medussa real i diu: “mira, sembla tan real”.
· Es dóna el fenòmen del fermall virtual (atadura virtual). Els lligams entre les persones són més forts. Amb el mòbil, el msn, els xats, els joves no se senten tot sols.
· La pluralitat d´identitats. Internet permet que tenguis múltiples vides i identitats. Quan una persona participa d´un fòrum virtual i no li satisfà, canvia. Aquest model s´aplica al món real. Les relacions s´abandonen quan hi ha conflicte. Sensació de fluïdesa. Tot és efímer.
· L´ordinador, els robots, donen respostes a la por a la solitut i la intimitat, però es pot afirmar que hi ha una relació quan només una persona participa en la interacció?. Tens amistats sense les exigències de l´intimitat. Es planteja el problema de la dignitat humana.

Internet propicia l´augment de les relacions socials, tant en quantitat -no només dins l´àmbit proper sinó entre ciutadans de tot el món- com en qualitat: Aporta la possibilitat de l´avanç personal en temes concrets gràcies als contactes que permet mantenir. Un fenòmen nou, exclusiu de la societat informacionalista i que tindrà hermoses conseqüències pels privilegiats que s´hi podran adherir:
· Impacte en el món adult. Barry Wellman[76] ha demostrat que les comunitats virtuals a Internet generen una nova sociabilitat i noves xarxes de relacions humanes. I destaca que són comunitats basades en els interessos individuals i els valors de les persones, fet que duu a crear xarxes d´afinitats independents de l´espai i el temps.
Impacte en el món juvenil. Un estudi de´un grup de professors de la UOC[77] ha demostrat que les NTIC són una eina que promou relacions més íntimes i sinceres entre els adolescents (messenger, xats...). Que la principal motivació dels joves no són els continguts prohibits sinó la comunicació. Que entre els joves es dóna un espai d´aprenentatge cooperatiu en el qual no hi ha relacions verticals sinó horitzontals –cadascú domina un tema-. I que predomina la interrelació i mobilitat entre els grups per damunt dels grups tancats.

5 Conviccions ètiques
5.1 Fer net la ment i formar-se
És important destriar quines de les nostres conviccions són pròpies –i per tant treballades, reflexionades, elegides- i quines provenen de la societat –i per tant, subconscients i no lliures-.
Potser algunes de les nostres conviccions provenen del món postmodern on ens hem educat (hedonisme, escepticisme) i altres del món dels nostres pares (el modern: calvinisme, la defensa de la feina i l´esforç).... La qüestió que ens interessa és la següent: És possible ajudar als nens o mares de les escoles del futur mantenint les conviccions i les formes de fer feina d´un món que està morint?.
.
5.2 Noves conviccions per construir un món que neix
Ningú sap si la història segueix un procés ascendent o un ritme cíclic i repetitiu com el de la naturalesa. Si el món que ara neix serà més humà que els anteriors. El que sí sabem és hi ha diverses formes de situar-se davant la injustícia –postures ètiques-, i que està a la nostra mà elegirr-ne una. Padgen[78] les resumeix en tres. Amb quina ens sentim més identificats? Quina pot contribuir a crear un món més intercultural?:

· En la línia postmoderna, com hem vist, s´hi trobarien les persones que no creuen en la utilitat de l´acció[79] perquè pensen que els resultats no compensaran l´esforç ni la incertesa ètica en un món tan complexe. Opinions com: De què servirà? I jo no hi puc fer res!!! manifesten una forma de pensar que no és nova[80], sinó que va nèixer el s.II a.C. amb l´epicureïsme que predicava que la felicitat és l´absència de dolor . Tal com diu Cortina: Los reduccionismos, con ese sentimiento de superioridad frente a los ignorantes explican el debe moral a partir de lo que hay. Realismo conformista, aceptación acrítica de lo que hay sobre el debe, y lo que hay son hombres movidos por intereses egoístas. Maquiavelo y Hobbes: La moral se limita a un catálogo de consejos. Este realismo es miope ante la realidad porque lo que hay no es todo. Mientras un solo hombre muera de hambre resulta éticamente imposible –o cínico- no sólo callar sino jugar a lo bello. Defensen la preocupació pel cos, el present i la vida personal front al compromís amb la justícia[81]: “Únicamente sirven a sus intereses personales y preparan un puerto seguro a su descanso sin agradecer la vida y la educación que han recibido de la patria (....) Buscan excusas para entregarse cómodamente al ocio, mientras afirman que los que ocupan cargos son incapaces de hacer nada bueno y dicen que no es propio del sabio tomar las riendas del poder[82]. L´epicureïsme ressorgeix el XVII amb el racionalisme[83] que originarà la postmodernitat de finals del s.XX. Coincideix amb tres moments històrics de canvi.

· En la línia tradicionalista, s´hi trobarien els que proposen actuar però només a l´àmbit local. No creuen en les accions globals perquè diuen que és absurd cercar trets comuns a la humanitat (cada cultura és diferent). Diuen que estaria bé que la humanitat pogués dialogar però a la pràctica la història ha demostrat que no és possible, perquè els éssers humans són tan diversos entre sí que mai es podran posar d´acord amb la sola ajuda de la raó i manco si és sobre la qüestió de quina és la millor vida[84]. Afirmacions com: “Tot depèn, els que és bo per ells no ho és per noltros, tot és relatiu” pertanyen a aquesta forma de pensar pot conduïr a la tolerància amb les altres cultures –la multiculturalitat postmoderna- però mai al diàleg –la interculturalitat-[85]. Dins aquesta línia hi trobam els neoromàntics que idealitzen la vida dels pobles pre-moderns (comunitats indígenes Amazòniques o d´altres llocs)[86] .

· Front l´escepticisme postmodern o tradicionalista, les ètiques del diàleg[87] afirmen que no tot val per igual i que la situació dels exclosos no permet defugir el compromís[88]. Les seves conviccions són:

Totes les persones tenen el mateix dret a una vida digna.

Totes les persones, independentment de la seva cultura, tenen en comú la llibertat, la capacitat per dialogar i arribar a acords. El món del futur s´ha de construir a partir del diàleg. Defensen la necessitat de recuperar la participació política horitzontal, i de potenciar estructures polítiques de govern mundial que puguin fer front al poder global de l´economia. Les organitzacions d´estructura vertical en les quals les idees no es poden debatre formen part del món modern que mor. Hem de treballar perquè les democràcies actuals es transformin en democràcies deliberatives, que es mouran a partir del diàleg i no de l´enfrontament de blocs oposats[89].

L´altre tret que ens fa humans és l´acció. I alhora l´acció i el diàleg humanitzen el món. L´acció s´arrela en dues conviccions: una, no es pot ignorar la realitat dels que pateixen[90], dues, el món pot ser més just[91] i ha avançat gràcies a l´acció i l´esperança. No fer res, és el mateix que no tenir experança[92]. La Humanidad "se mueve"; y está dando un giro hacia la verdad y hacia la justicia. Hay mucha utopía y mucho compromiso en este planeta desencantado. Alguien ha recordado que el siglo XX "ha sido un inmenso cementerio de imperios: el británico, el francés, el portugués, el holandés, el alemán, el japonés y el ruso". Queda, tambaleándose, el imperio estadounidense, que caerá también. La Unesco ha declarado Patrimonio de la Humanidad la Diversidad Cultural.(...) Sigamos editando utopía, compromiso, transparencia, vida. Y recordemos que la utopía debe ser verificada en la praxis diaria, que "la esperanza sólo se justifica en los que caminan" y que "nos es dada para servir a los desesperanzados"[93].

És necessari educar-se per fer ús de la llibertat. Com deien els antics, l´educació ciutadana (aprendre a pensar, a tenir opinió pròpia, a escoltar els altres i dialogar per arribar a acords) fa més bones les persones i la felicitat de la ciutat és igual a la suma de la de cada ciutadà[94]. Però l´educació ciutatana no cau del cel. S´ha de planificar. Amb l´informacionalisme i la convivència multicultural és possible que aquesta educació es faixi real. Mi tesis es que a deliberar hay que aprender. Nadie nace sabiendo hacerlo y, en general, lo que a uno le pide el cuerpo no es deliberar, sino imponer su propio criterio, anular al contrario. La deliberación parte del principio de que yo doy razones pero mis razones no son absolutas y por tanto otros pueden tanta razón como yo. Y si yo escucho al otro, puedo avanzar en mi conocimiento del tema en discusión. (...) Amy Gutmann sostine que la deliberación debería ser el método básico de educación ya desde la enseñanza primaria, en lugar de la imposición del propio punto de vista o la transmisión de conceptos dogmáticos[95].

6 Propostes d´acció

Com respondre a la fragmentació personal, la por a elegir, el desinterés polític o al perill del fanatisme[96]?. Com aprofitar les avantatges de la ciutadania digital i l´informacionalisme?.
Les propostes d´acció que se´n deriven d´aquesta anàlisi tenen una única resposta: l´educació. Educació ciutadana, educació en drets humans, alfabetització digital, producció cultural amb NTIC, aprendre a aprendre.
6.1 Metodologies adaptades al món informacionalista
6.1.1 La gestió de l´aprenentatge i el coneixement

La descentralització en la presa de decisions per a fomentar la participació i la motivació. Si una escola s´organitzés de forma que el director decidís què s´ha d´ensenyar, com, quan i a qui, estaria organitzat amb la mentalitat del món industrial ja passat. Ja no valen els models linials, verticals o jerarquitzats, en els quals una persona dirigeix i sap com s´ha de fer tot i els altres han d´aprendre
Gestionar l´aprenentatge. Vol dir crear un clima que fomenti l´aprenentatge (virtual o real), a través de la construcció de relacions de col·laboració per aprofitar la informació, les capacitats i les experiències de les persones[97]. Vol dir saber que cap persona té tots els coneixements, i que l´aprenentatge organitzacional depèn de la pràctica del diàleg (=aprendre a pensar en grup, construir noves idees col·lectivament).
· Aquest clima ha de respondre a les necessitats personals i de l´organització, i ha de fomentar la motivació i l´educació emocional.
· L´ús de les NTIC en totes les fases del procés. En el treball en equip, en la presa de decisions, en la creació d´un estil organitzatiu (xats, blogs, messenger, webs, sistemes de gestió de dades i informació....)
6.1.2 Nova concepció del temps i de l´espai
Amb l´informacionalisme l´espai de l´escola no són les quatre parets on treballam, sinó totes les cases dels nostres usuaris a les que accedim a través d´internet. El temps per tant, no és el temps físic del nostre horari, sinó un temps sense fi. Els equips de treball i grups del PIJ han de ser flexibles, s´uneixen i se separen fàcilment en funció dels problemes.

6.1.3 Aprendre a aprendre
Aquestes propostes de gestió organitzativa (4.2.1, 4.2.2.) es fonamenten en les teories constructivistes de l´aprenentatge[98], segons les quals l´aprenentatge es dóna (=queda integrat dins els nostres esquemes cognoscitius) quan el material d´aprenentatge es relaciona de forma significativa amb allò que ja sabem. El nou material provoca un procés de desequilibri cognitiu, conflicte i reequilibri (=assimilació). És llavors quan la persona construeix la realitat atribuïnt-li nous significats. Aquesta atribució de significats (l´aprenentge) provoca el desenvolupament personal.
Què suposen a la pràctica aquestes teories? D´elles se n´ha derivat una forma de treballar i unes propostes didàctiques (projectes de treball) que als informadors ens poden aportar el següent:
Per transmetre coneixement s´han de tenir en compte els coneixements previs dels participants.
L´aprenentatge es construeix en grup i és un procés lent, en el qual els que no saben aprenen dels que saben just un poquet més que ells. Es necessària la mediació d´aquests per despertar els coneixements que esteim preparats per adquirir i que Vygotsky va anomenar zona de desenvolupament pròxim.
En la societat del futur no serà tan necessari transmetre coneixements com ensenyar a organitzar-se per cercar. Ensenyar a com se fa per aprendre i per estudiar: elaborar guions d´estudi, saber on cercar.... Aprendre a aprendre significa: adquirir estratègies cognitives d´exploració ordenada, planificació i regulació de la pròpia activitat.
En la societat del futur triomfaran les persones que sapin dirigir el seu aprenentatge de forma creativa i personal. Per fer-ho és necessari haver-se educat. Davant una xarxa que conté tanta informació no duu enlloc esperar passivament vam què me conten.

[1] J.A. Marina, Aprender a vivir, Ariel, Barcelona 2005. Al llibre exposa les més recents teories psicològiques segons las quals la persona es forma com a resultat de la personalitat rebuda (genètica, temperament i sexe), la personalitat apresa o caràcter (entorn, hàbits més personalitat rebuda) i la personalitat elegida lliurement (el caràcter i les opcions preses durant la vida).
[2] J.A. Marina, La inteligencia fracasada, Anagrama, Barcelona 2004: “Los seres humanos son intrínsecamente sociales. La sociedad modela, amplia, cultiva el cerebro y el corazón humanos. Somos híbridos de neurología y cultura”
Plató, La república, Alianza, 1997: Existen tantas especies de caracteres humanos como formas de gobierno. Plató va posar de manifest la relació entre les formes de pensar dels joves, l´educació i el govern de la ciutat.
[3] Marina, J.A., Aprender a vivir, Editorial Ariel, Barcelona 2005: “Los antiguos griegos creían que la fisiología determinaba el carácter. Después vino la moda de la tabula rasa, de la cuartilla en blanco, en la que todo tenía que escribirlo la experiencia y el entorno. Más tarde entró en tromba la influencia genética. Mediciones cuidadosas distribuyeron la influencia de los genes y del entorno: aproximadamente el 50% para cada factor. Pero posteriormente se descubrió que el entorno cambiaba de un niño a otro, incluso entre hermanos. Había que describir un entorno compartido y un entorno exclusivo”.
[4] I per tant, la dedicació dels pares a l´educació dels fills no era un factor tan decisiu com ho és actualment.
[5] http://www.elpais.es/articulo/elpedupor/20060123elpepiedu_2/Tes/educacion/soledad/escuela
L´estudi està finançat per la Fundació Fernando Buesa i finalitzarà el 2009.
[6] http://www.elpais.es/articulo/elpepspor/20060122elpepspor_4/Tes/portada/Viaje/centro/Microsoft. Reportatge: VIAJE AL CENTRO DE MICROSOFT. (El País, 22/1/2006). Entrevista a J. Allard, treballador: Yo me levanto cada día pensando en cómo la tecnología puede cambiar la forma en que vive la gente; antes en el trabajo, y ahora, en cómo lo hará en sus casas...Microsoft lleva 30 años centrada en las actividades que se realizan entre las 9.00 y las 17.00. Nosotros, ahora vamos a por el período de entre las 17.00 y las 21.00h.... la tecnología cambiará la forma en que la gente consume el entretenimiento, y el entretenimiento va a ser, fundamentalmente, un negocio de software”.
[7] Com ho demostra la creixent judicialització de la vida privada
[8] Arendt Hannah, La condición humanana, Paidós 2005 (1ªed. 1958). Al llibre l´autora recolleix les opinions dels filòsofs que ja des del s.XVIII van preveure que la societat envaïria tots els àmbits, no només l´àmbit públic, sinó el familiar. Segons ella, en el món pre-modern cap instància externa intervenia en la vida la familiar. La societat és un concepte modern, que segons Rousseau exigeix la uniformització i provoca la invasió de la intimitat del cor. La presència de la societat a tots els àmbits de la vida privada coincidirà amb la desintegració familiar (pàgs. 62-65). Sorgiran noves formes de vida que avui només començam a intuir.
[9] La dels nostres avis que vivien al camp.
[10] Arendt, A, op.cit, 2005: La Edad Moderna comenzó con la expropiación de los pobres.(pàg. 80)
[11] Mans Unides, Fem un Sol Món, manual d´Educació pel Desenvolupament.
[12] Harry Truman, 1949, citat per Rafael Grasa a Cuadernos de Pedagogía, agost 1996.
[13] Weber, Max, La ética protestante y el espíritu del capitalismo, Alianza editorial, 2003. Dios bendice a los suyos a través del éxito en el trabajo (pàg. 164)(...) Con el calvinismo apareció una aristocracia espiritual de los santos en el mundo, predestinados por Dios desde la eternidad (...) y lo coherente para estos elegidos por Dios ante los pecados del prójimo no es la disponibilidad a ayudarles sino el odio y el desprecio al prójimo por ser un enemigo de Dios. (pàgs. 144-5). (...)
[14] http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/historia/contextos/3624.htm Domina, o parece así al menos, la atención a la distribución sobre el impulso a la producción; se impone la venta por encima de la fabricación, y la cultura, como escribiría Bell, se ha hecho primordialmente hedonista, preocupada por el juego, la pompa y el placer
[15] Aquests arguments provenien d´economistes com Kenneth Galbraith, físics i filòsofs kantians com Jürgen Habermas.
[16] Fritjof Capra, el físic vienès, va elaborar un mapa conceptual basat en l´Informe sobre l´Estat del Món del Worldwatch Institute en el que apuntava que aquest sistema de valors és el fonament del capitalisme.
[17] Cortina, A., Etica mínima, Tecnos, Madrid, 1983: “En los últimos años se ha sustituído la Educación Moral por Etica por miedo a confesar que en las sociedades pluralistas unos modos de enfrentar la vida son más propios que otros. Pero una cosa es renunciar a inculcar el ideal de un grupo determinado y otra renunciar a transmitir actitudes sin las que es imposible una convivencia democràtica. Esta pereza de la razón ética, esta razón moralmente desinteresada no beneficia a los débiles, sino a los poderosos”.
[18] Lyotard, Derrida y Deleuze.
[19] Les corrents tradicionalistes –anomenades comunitaristes als Estats Units- predominen al món anglosaxó. Defensen la necessitat de les tradicions -entre elles la religió- per cohesionar les societats. Neixen el s. XVIII amb Herder. Del s. XX, Alasdair MacIntyre, Charles Taylor, Gadamer, John Gray i Edmund Burke.
[20] http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/historia/contextos/3624.htm
R. Dahrendorf comenta la encuesta realizada por R. Inglehart en 1973 en los Estados Unidos de América y en nueve países de la Unión Europea; y concluye este proceso de cambio desde un materialismo que valora, en primer lugar, el crecimiento y la estabilidad económicos y las preferencias por la ley y el orden, a un postmaterialismo en el que priman el amor por la belleza, la libre expresión, la mayor participación sociopolítica y una sociedad menos impersonal.

[21] Ortega y Gasset, J, La rebelión de las masas, El País, 2002. Aquest llibre es va editar per primera vegada el 1927, fet que revela la gran intuïció del filòsof .
[22] Arendt, H, 2005, op.cit.
[23] Hegel, Lecciones sobre filosofía de la historia universal, Alianza.
[24] Galbraith, K, La sociedad opulenta.
[25] Ortega y Gasset, J. op,cit. Aquesta autosuficiència es va originar en la modernitat quan el cicle modern estava en la seva plenitut –com va passar en altres moments àlgids de la història- i acaba en la postmodernitat en la decadència per manca de projectes.
[26] J.A. Marina, 2005, pàgina 183, op. cit.: Por ejemplo, no tenemos un modelo aceptable de relaciones de pareja, no existe una clara idea de en qué consiste ser hombre y ser mujer, y la única solución es que cada cual resuelva el problema a su manera. En un mundo donde el trabajo se hace inestable, se nos pide que cada cual se haga su propia biografía laboral a la carta. Se recomienda, en suma, una especie de bricolaje vital
[27] FELIU, J.; GIL, A. (coord.) "De la societat de consum al consum en persona". A: Psicologia econòmica i del comportament del consumidor. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. (2003).
[28] Plató, La República, (par.544-560), Madrid, Alianza 1997. L´obra va ser escrita aproximadament el 390 a.C. La paraula democràcia avui no té el mateix significat que llavors. Per a ell, significava un Estat sense regit ètic ni polític.
[29] J.A. Marina, 2005, pàgina 183, op.cit.
[30] Savater, F, Invitación a la ética, Anagrama, Madrid, 2002. El inconsciente se ha visto ascendido a lo absurdo y se han olvidado palmarias verdades. La verdad es que es más interesante, más arriesgado y difícil el orden que el desorden, la verdad es que lo asombroso y mágico es la conciencia, no el inconsciente. No es aceptable que el inconsciente se presente como la realidad más profunda. En el ámbito del saber lo más profundo es aquello que puede dar cuenta de lo otro y de sí mismo; tal es el caso de la conciencia. La decisión y el proyecto son más profundos que los arrebatos institivos (...) Hay más profundidad en la voluntad que en el instinto. La profundidad está allí donde el hombre compromete más de sí mismo, cuando entran en juego sus más altos poderes: inteligencia, voluntad y dominio.
[31] J.A. Marina, 2005, op.cit.: “En muchas ocasiones no se ve una relación entre la educación y los resultados obtenidos. ¿Qué he hecho mal? Es una pregunta que renace una y otra vez en la cabeza de muchos padres angustiados. Otros (...) transfieren la responsabilidad a la escuela. A su vez, la escuela se declara impotente y devuelve la responsabilidad a los padres. Y ambos acaban por echar la culpa a la televisión”
[32] Op.cit, paràgraf 563
[33] Los gobernantes (diga-li governants, diga-li banquers) se hacen aún más opulentos e influyentes. Toleran la licencia y así obligan a personas no innobles a convertirse en mendigos. Los negociantes se llevan multiplicados los intereses y con todo ello crean en la ciudad una multidud de zánganos y pordioseros.
[34] Op.cit: Los gobernantes hacen lujuriosos a los jóvenes e incapaces de trabajar con el cuerpo ni con el alma y perezosos y demasiado blandos para resistir el placer o soportar el dolor.
[35] Aristòtil, Política, llibre IV. Les persones tenen bens externs (riquesa, poder), bens del cos i bens de l´ànima. Per la felicitat són més valuosos els béns de l´ànima perquè no es poden comprar. Diu: La vida feliç és pels qui tenen els dons del caràcter i la intel·ligència encara que tenguin pocs béns. Si un té béns externs en excés es corromp, en canvi els bens de l´ànima com més en tenguis millor. Els béns de l´ànima són: la fortalesa, la temperança, la justícia i la prudència. Pel que fa al poder, l´home virtuós ni ambiciona els càrrecs ni els refusa.
[36] Castells, M. Himanen, P. El estado del bienestar y la sociedad de la información, el modelo finlandés, Alianza, Madrid, 2002.
[37] El País 1/02/06, A un estudi elaborat per la Fundació d´Ajuda a la Drogaadicció (FAD), INJUVE i l´Obra Social de Caja Madrid s´afirma: se establecen cinco tipologías de jóvenes: indiferentes, escépticos, apolíticos, de partido y proactivos. Los primeros son los más numerosos (casi un tercio del total) y marcan el discurso dominante y la imagen generacional, identificada con un pragmatismo descreído o "un pasotismo desesperanzado", en opinión de Eusebio Megías, coordinador del estudio (...) Sólo un 1,25% participa en asociaciones. http://www.elpais.es/solotexto/articulo.html?xref=20060201elpepisoc_2&type=Tes&k=jovenes/afirma/siente/interes/politica
[38] La cursiva prové de l´assignatura de Mila Gascó a la UOC, Globalització i societat de la informació del màster sobre Desenvolupament i Governabilitat Humana.
[39] Mila Gascó, op.cit: La informació i el coneixement determinen la producció, la productivitat i la competitivitat no només d´empreses sinó també de ciutats i països.
[40] Castells M, 2000b: http://www.hipersociologia.org.ar/catedra/material/Castellscap6.htm
[41] referència d´Ajo Monzó, curs 04/05: Internet, como dice Manuel Castells "es como la vida misma. Y como la vida misma, tiene pornografía, racismo, fascismo, subversión y maledicencia. Pero también tiene ciencia, educación, cultura, información, llamamientos a la solidaridad , debates políticos, cotilleos personales, recetas de cocina y fantasías on line". Estamos ante un mundo en el cual las fronteras físicas o nacionales se vuelven irrelevantes; un mundo en el que las pequeñas tiendas de los más apartados callejones pueden comerciar y vender a sus clientes a los largo y ancho del mundo. Un lugar en el que la aplicación de las leyes y normas se vuelve difícil, imposible o irrelevante; un lugar que puede evolucionar hasta conseguir su propia categoría de nación: una cibernación. http://www.ciberconta.unizar.es/LECCION/impactosoc/100.HTM
[42] La cursiva prové de Mila Gascó, op.cit. nota 38
[43] Consell d´Europa, 2005. COMPASS, Manual d´Educació en Drets Humans amb Joves. El podeu trobar complet a INJUVE: http://www.injuve.mtas.es/injuve/contenidos.item.action?id=338990213&menuId=344076218
[44] Informe PNUD 2005: Al món hi viuen 6.000 milions d´habitants, dels quals dues terceres parts són pobres i 2.500 milions extremadament pobres (viuen amb manco de dos dòlars al dia). Més de 850 milions de persones passen fam.
[45] Castells 1998: Ninguno de dichos agentes (países, ciudades, personas) podrá incorporarse a la nueva economía sin asimilar, previamente, el sistema tecnológico de la era de la información lo que, exige la habilidad para utilizar tecnologías avanzadas de información y comunicación así como la capacidad para reorganizar la sociedad.
[46] Castells, M, Himanen, P, 2002, op.cit.
[47] Un exemple va ser la situació provocada el desembre de 2005 per la revolta dels joves immigrants dels suburbis de París.
[48] Monzó, A., assignatura De la Societat de la informació a la societat del coneixement del Curs d´Informadors Joves 2004/05: Aquest nou model de societat basat en una bipolarització (...) pot provocar un agreujament de les desigualtats socials que anomenam bretxa digital (...) Malgrat aquesta perspectiva hem de veure que la societat de la informació (...) dependrà dels valors que se li atorguin. Les mateixes tecnologies que poden crear desigualtats també poder ser creadores de solidaritat i moldels sostenibles, poden facilitar l´aprenentatge i afavorir la col·laboració sense fronteres.
[49] Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament
[50] La SIDA i l´egoïsme de les multinacionals farmacèutiques ha provocat la disminució en 14 anys de l´esperança de vida a Zambia des de mitjans dels anys 80 fins avui, en que se situa als 38 anys. A Suazitlàndia és de 32 i a Zimbabwe de 36.
[51] Informe PNUD 2005, hi trobareu un resum a: http://www.elpais.es/articuloCompleto/elpepisoc/20050908elpepisoc_1/Tes/2.500%20millones%20de%20personas%20viven%20con%20menos%20de%20dos%20euros%20al%20d%26iacute%3Ba
[52] Consell d´Europa, 2005. op.cit.

[53] 13/12/05 http://hosting02.redcoruna.org/~tbznnulq/index.php?option=com_content&task=view&id=97&Itemid=48
[54] Consell d´Europa, 2005, op.cit.
[55] Fons Monetari Internacional i Banc Mundial
[56] Veure www.quideuaqui.org
[57] Consell d´Europa, 2005, op.cit.
[58] Consell d´Europa, 2005, op.cit.
[59] Castells, M, i Himanen P, 2002, op.cit.
[60] Castells, M, i Himanen P, 2002, op.cit.
[61] Més informació a l´apartat 3. Postures ètiques davant la desigualtat.

[62] http://www.uoc.edu/dt/20338 Gil, Feliu, Rivero i Gil, UOC 2003, NTIC o NT de la relació? Infants, joves i cultura digital.
[63] La cursiva prové de Mila Gascó, op.cit.
[64] Himanen, P, La ética del hacker y el espíritu de la era de la información El treball era (en el món industrial) com una vocació que es vivia amb obediència i lleialtat (calvinisme). L´oci, un temps per ser millor traballador. Se programen el temps d´oci i el temps familiar com el treball: Al carecer de tiempo, la madre se ve obligada a escoger entre ser una madre o comprar una versión de maternidad ofertada en el mercado.... pasa a ser una gestora de recursos maternales. (Horchschild). Segons Arendt (op.cit.) el món industrial requeria produir el màxim de béns per consumir i fer crèixer el capital, fet que va requerir d´un model de treballador semblant a l´esclau del món antic: persones que no necessiten formació específica, substituïbles, que fan una actitivitat que no els millora com a persones. El treball artesà (que requereix especialitzció) va quedar relegat al món de l´art.
[65] Una persona excel·lent era aquella que havia pogut desenvolupar al màxim el caràcter (saviesa, temperança, valor, fortalesa). L´excel·lència era una condició per a la felicitat i la vida bona (excel·lència= areté en grec, virtus en llatí).
[66] Himanen, P, op.cit., El descans era més valuós que el treball. El treball=càstig, esforç, no se mesurava amb temps. Món antic= Esclau és el que no té l´honor de disposar del seu temps
[67] Ens referim als joves del món ric que podran accedir a l´adequada educació informacionalista.
[68] Consell d´Europa, 2006. Op.cit
[69] El País, 1/2/2006, el físic de la NASA James Hansen, denuncia al govern dels EUA per amagar dades sobre el canvi climàtic als ciutadans i no fer cas dels avisos dels científics http://www.elpais.es/solotexto/articulo.html?xref=20060131elpepiult_1&type=Tes&k=cientifico/rebela/NASA
[70] Veure l´apartat Propostes d´acció> Gestió de l´aprenentatge
[71] Curs UOC 2003 sobre Governabilitat en la societat de la informació, impartit per Mila Gascó
[72] http://infojove.caib.es/isalamanca.pdf

[73] TERREGOV és un projecte europeu per promoure l´operabilitat dels serveis de l´Administració dels governs locals i regionals. El projecte integra tres dimensions: I+D tecnològic, experiències pilot a diversos països participants i l´impacte socioeconòmic. http://www.terregov.eupm.net
[74] Consell d´Europa, 2005, op.cit. El Fòrum Social Mundial analitza temes relacionats amb la globalització, l´OMC, els Drets Humans i el Deute Extern, www.forumsocialmundial.org.br
www.oxfam.org, Fédération Internationale des Droits de l´Homme, www.fidh.org, International Forum on Globalisation, www.ifg.org, Third World Network, www.townside.org.sg, L´Observatoire de la Mondialisation, http://terresacree.org/obsmondi.htm, ATTAC, www.attac.org.,
[75] Sherry Turkle, investigadora del MIT (veure ref. a la bibliografia: entrevista del programa Redes) afirma que les relacions amb l´ordinador provocaran canvis profunds en l´esperit humà.
[76] Curs UOC 2003 sobre Governabilitat en la societat de la informació, impartit per Mila Gascó.
[77] http://www.uoc.edu/dt/20338 Gil, Feliu, Rivero i Gil, NTIC o NT de la relació? Infants, joves i cultura digital, UOC 2003, “Ens vam trobar amb entorns sorollosos, plens de vida i de relacions, amb joves que saben el que fan, capaços d'establir una distància crítica amb els continguts de les activitats que porten a terme, però sobretot gent amb ganes de relacionar-se els uns amb els altres”
[78] Pagden, A, La ilustración y sus enemigos, Península, Barcelona, 2002.
[79] Per acció ens refererim a tenir organitzada una escola amb una clara il·lusió per combatre l´exclusió social.
[80] L´utilitarisme és una forma de pensar que jutja les accions segons els resultats i no segons el seu significat. Tal com afirma H. Arendt, es va arrelar a Europa amb la producció capitalista, que necessita produïr –obtenir resultats- per produïr per produïr per produïr..... en un cercle que mai acaba.
[81] Cortina, A. Op. Cit.
[82] Ciceró, Sobre la República, Tecnos, Madrid 2000, escrita el s.I a.C,: Añaden los epicúreos el peligro de la vida y tratan de inspirar un cobarde temor de la muerte a los hombres esforzados que consideran más desgraciado ser consumidos por la naturaleza y por la ancianidad
[83] L´epicureïsme, resorgeix el s. XVII amb el racionalisme del s. XVII (Grocio, Hobbes, Locke) segons el qual el que tenen en comú les persones no és la bondat sinó la por a la mort i la violència i si s´ajunten i dialoguen no és per aconseguir un món més humà sinó per motius egoïstes: la recerca de seguretat i protecció. Aquesta línia de pensament és la predominant al món anglosaxó front el pensament estoic/il·lustrat que ha estat la predominant a Europa i ha originat l´Estat del Benestar. Font: Pagden, op.cit.
[84] Hernández, José Mª, próleg al llibre de Pagden, op.cit.
[85] Cortina, A. Op.cit.: El escepticismo o relativismo, tan aristócratas e ingeniosos aparentemente, resultan insostenibles en la vida cotidiana, porque nadie puede actuar creyendo que el asesinato o la tortura dependen de las diferentes culturas. Llevados al extremo son las típicas posiciones de salón, abstractas, construídas a espaldas de la vida.
[86] Padgen, A., op.cit. Durant tot el segle XIX, hi va haver una gran discussió entre els que defensaven la imatge del bon salvatge dels Mars del Sud (Rousseau) i els ilustrats que alertaven contra el perill d´aquests relats “perquè neguen que la persona només pot donar valor a la seva vida a través de l´acció (Kant)”.
[87] Cortina, A, 2001, op. Cit. La pluralitat de la societat global ha duit a l´escepticisme ètic, i és urgent dissenyar una ètica mínima si volem que la societat eduqui persones i crei l´esperança d´un futur més humà i més just.
Pagden A, op.cit: Les ètiques dialògiques tenen el seu origen en l´estoïcisme del s. Iia.C. (Ciceró, Séneca), que va ser recuperat els s. XVII i XVIII pels ilustrats que defensaven la benevolència humana: Puffendorf, Shaftesbury, Diderot, Condorcet, Vico, Voltaire, i a finals de segle Kant. En el moment actual tenim a Jürgen Habermas a Europa i a Amy Gutman als Estats Units. A Espanya, la catedràtica d´ètica Adela Cortina.
[88] Savater, F, 2002 op.cit: La ética consiste en la recomendación del bien. Llamo ética a la convicción revolucionaria de que no todo vale por igual, de que hay razones para preferir un tipo de actuación a otros y de que estas razones surgen no de un núcleo trascendente sino inmanente al hombre. La ética se ocupa de lo que alienta al hombre.
[89] Gracia, Diego, entrevista a EL PAIS SEMANAL de dia 30/1/06.
[90] Ciceró, op.cit: No vacilé en afrontar las más graves tempestades, y hasta los rayos mismos, con tal de salvar a mis conciudadanos, y conseguir con mi propio peligro una vida tranquila y sosegada para todos.
[91] Casaldáliga, Pere, op.cit. Muchas voces, desde muchos ángulos, confiesan que estamos en crisis. Estar en crisis, sin embargo, no es necesariamente una desgracia. La crisis es la fiebre del espíritu. Donde hay fiebre hay vida. Los muertos no tienen fiebre. No se trata de ignorar la realidad. Más aún: hay que asumirla y transformarla, radicalmente. Ahora ya no nos conformamos con proclamar que "otro mundo es posible"; proclamamos que es factible y lo hacemos.
[92] Dante, Divina Comèdia, A l´entrada de l´infern hi ha un cartell: ABANDONA TOTA ESPERANÇA. L´activista Xavier Godinot de ATD Quart Monde va dir: “La globalización es tanto un reto colectivo como una invitación a cada uno de nosotros para reinventar nuevas formas de ser ciudadanos del mundo.”
[93] Casaldáliga, Pere, op.cit: La utopía es necesaria porque la desigualdad entre ricos y pobres aumenta.
[94] Aristòtil, op.cit. Afirma: Els que consideren que la felicitat està en la riquesa, creen una ciutat que educa en l´ambició als joves. Els que consideren que està en la virtut, l´eduquen en la vida activa i contemplativa. En relació a aquest tema Arendt explica que les ciutats del món antic no es van desenvolupar econòmicament tant com haurien pogut perquè aquest no era el seu fi.
[95] Gracia, Diego, op.cit.
[96] Tots aquests són trets del jove postmodern que es perllongaran a no ser que trobem les eines educatives necessàries.
[97] Núñez de Paula, La gestió de la informació, el coneixement i la intel·ligència i l´aprenentatge organitzacional, curs informadors juvenils 04/05, professora Ajo Monzó
[98] Més informació al power point APRENDRE A APRENDRE que trobareu a la bibliografia. I que resumeix el pensament de Piaget, Ausubel i Vygotsky.

2007-03-10T16:00:00.000Z

Sento no haver pogut venir, peró es q estem bastand atrapats en els examens...
Quan parles de la "mirada positiva en el present", et refereixes a q el canvi s'està produïnt, Pero crec q encara és poc més q una tendéncia. És cert q la gent estar més conscenciada sobre la realitat q ens envolta i cada cop veiem més clar q les coses no poden seguir així indefinidament (q s'h de fer algo). Peró penso en la gent q conec i no veig q la gent estigui disposada a fer el necessari. Ser q les coses no es veuen de la mateixa manera, peró la majoría de cops es fan igual q fins ara: les grans decissions es prenen, en la gran majoria dels casos, pensan en els diners. Es necessita molta força per cambia axió. Fins ón arribarém? Ja tenim mostres del q produeix el sistema en el q ens trobem involucrats: Extremisme islamic, calentament global, fam, epidmies, guerres... i la gent encara no reacciona.ja ho veurem...Referent a la pregunta: jo no havia dit res de q el k fet de poder escollir les nostres creences fos ningún problema per la espiritualitat. Només dic q l'espiritualitat a la carta em sembla una distrecció.No soc ateu pq crec q no es pot negar res, pel sol fet de no tenir-ne una evidéncia, peró no crec en res, sóc bastant escéptic en temes de fe. Per aixó penso q les creences no tenen gaire sentit, "la religió és l'opi del poble"(no soc comunista ;-) )

Edu

Pens que sí que estan passant coses que permeten tenir esperança. Avui mateix sentia a la ràdio que a Sudàfridca ja han començat a retornar terres robades als pagesos negres, un procés que durarà fins el 2014.... Que Bush s´està passejant per Sudamèrica (ara que ha fracassat a l´Irak) però ja no el reben com abans, ja no té credibilitat... que els hi diu que els vol ajudar a desenvolupar-se.... ja, ja, ja...... Que a Catalunya hi ha milers d´escoles on els mestres fan innovació educativa..... en resum, que tot i que sempre hi ha hagut persones que han cregut en la justícia i altres que han cregut en el poder i els diners, la diferència actual és que els ciutadans no accepten estafes, mentides, i en silenci, s´està produïnt una revolució callada, que és la de la gent que creu en l´esforç i la feina de cada dia, la dels que estudien i llegeixen per anar a discutir amb els poderosos del G-8 sobre el futur del món, la dels que lideren el moviment social (has vist el vídeo que va enviar la Dahiana?). I que depèn de tu, de noltros, tenir la mirada vers aquesta gent i escampar la idea de que és possible capgirar-ho tot, perquè el món serà el que decidirem nosaltres i no el que ens venen els mitjans. És cert el que dius de què a primera vista sembla que molta gent està apalancada i viu còmodament, però tenen capacitat per pensar i per indignar-se i qualque dia tot això sortirà.

Dilluns ens veiem al CCCB-Vattimo?
El primer que hi arribi que guardi lloc als altres!!!

Guida

2007-03-07T18:02:00.001Z

Hola muchachitas!!!Pués nada..estoy aquí cotilleando el blog, y he visto vuestras fotos y he leido vuestras cosas..jooo :( k envidia..Estáis todas muy wapas en las fotos..:)Pués bueno, yo sigo enfermita..y muy agoviada..pk llevo muchos días en el hospital y en casa..pero bueno..he de tener paciencia para pronto volver y daros la lata :PMuchas grácias por el regalito del cumple, me emocioné, me hizó muchaaaa ilusión ^^, k monas todas..el pastel estaba muy rico :P jajaja...Pues nada chikis..voy a irme a la cama a seguir reposando..y que salga de mi cuerpo este maleït virus..Un besitos para todas y cada una de vosotras!!!Guidaaaaaa..espero volver pronto :( 1 beso gordo para ti tmb :P

Mayte

Mayte, què maco que ens escriguis!!!!. Es nota que no hi ets, a veure si tornes prest. I per què ets a l´hospital? Què tens? quan tornes?.Una abraçada molt gran
Guida

2007-03-07T17:53:00.001Z

Exercici

Navegar per les següents webs i buscar una ACTIVITAT DIDÀCTICA per fer a l´escola amb els nens (poden ser nens, fillets o joves). Has d´anotar:

- Títol de l´activitat

- Font (web on l´has trobada)

- Edat a la que va adreçada

- Descripció de l´activitat

Eines didàctiques
http://www.aulaintercultural.org/

CID, UGT, INSERSO

www.edualter.org

Web del MEC sobre el tema
http://apliweb.mec.es/creade/index.do

Ministeri d´Educació

http://www.cadimurcia.net/
Consejería Educ Murcia

http://www.pnte.cfnavarra.es/profesorado/recursos/multiculti/convivencia.php
Consejería Educ Navarra

Enfoque multidisplinar
http://www.hegoa.ehu.es/topics/educacion/mundilab
Universidad País Vasco

Continguts per integrar al currículum i jocs:

http://miradasdelmundo.org
Save The Children

Educació i democràcia

http://www.proyecto-atlantida.org/

Cine y escuela
http://www.aulamedia.org/

Cinema
Cine para ESO (interculturalidad)
http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=656
Medicus Mundi

Cine y escuela
http://www.cinescola.info/

Cine: Extranjeras + guía didáctica
http://www.lamiaproducciones.com/

Teoría
Inter Project
http://www.uned.es/centrointer/index.html
10 universades europeas

Lenguas
http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm
IES Miquel Tarradel BCN

PT
Proyectos de trabajo
www.educa.madrid.org/web/cp.lanavata.galapagar/
CEIP La Navata (Madrid)

Indice webquests Aula Intercultural
http://www.aulaintercultural.org/mot.php3?id_mot=71

Webquests
Sobre lenguas e interculturalidad
http://www.xtec.es/%7Ecbarba1/web_%20inter/index.htm

El mundo de la radio
http://www.thematzats.com/radio/

Mareas negras
www.edugaliza.org/prestige/webquest/index_espanhol.html

Iber Safari
http://www.educa.aragob.es/cpmauteb/webquest/iberfauna/index.htm

Ilusiones
Ilusiones ópticas
http://rt001473.eresmas.net/

Diseña tus juegos educativos informáticos
http://clic.xtec.net/es/index.htm
Consej. Educ. Catalunya

Recursos educación especial
http://www.pnte.cfnavarra.es/creena/
Consej. Educ. Navarra

2007-03-05T16:02:00.000Z

Estratègies per a construir un món més just

Video recomanat per la Dahiana. Val la pena veure´l.
Tracta sobre la pressió política que fa el Fòrum Social Mundial per aconseguir un món més humà

http://www.youtube.com/watch?v=EwHlbBbZNT4

2007-03-05T15:51:00.000Z

Opinió de l´Edu sobre la conferència de Gilles Lipovetsky

Força interessant. Peró hi ha algún aspecte de la conferéncia q em crea alguns dubtes: Un cop els contravalors del postmodernisme (religió, tradició, supersticions...) han perdut la força necessaria per al dualisme necessari per a q tingui sentit la época mencionada, només ens queda aquesta amb els seus tres pilars: la empresa, les drets humans i el desemvolupament científico-tecnológic. Aixó estava mol bé quan teniem uns contravalors en els quals centrar l'atenció, peró quan aquests ens han faltat, sencillament hem hagut d'enfrontar aquesta etapa amb sí mateixa. Aixó vol dir q ara q estem lliures d'altres preocupacions, podem analitzar el món en q ens trobem, el q veiem és q els tres pilars q ens els últims temps s'havien cimentat els nostres camíns, arribat a aquest punt, es contradiuen entre sí. I ara ens trobem en la necessitat descullir el q és més important per nosaltres. Pj: el conflicte q comporten la unió dels drets humans amb el progrés tecno científic i les múltinacionals, ja aquests xoquen entre sí masses vegades.Quan va acabar la xarrada de Lipovetsky vaig dir q em semblava molt negativa, cosa q després de pensar-ho bé, no puc dir.La meva pregunta és: Creieu q estem assistint a un cambi de direcció respecta la mentalitad postmoderna o només serà una qüestió de matisos? Quan Gilles parlava d'una elecció espiritual mé personal no us fa pensar q potser és el nostre´últim intent de no pensar en les coses q són més trascendental?
2/27/2007

Guida Al·lès Pons dijo...
Edu, què bona la teva aportació!!!! m´encantaria que es veiés a la primera pàgina del blog i no que quedés aquí tan amagada. Estem assistint a un canvi de direcció respecte a la postmodernitat? Pens que sí, o almenys això és el que ell va defensar quan va dir que el nou moment social, la hipermodernitat suposava un gir en els valors: tantes persones treballant pels altres, tantes ONGs, un renovat interès pel futur, una nova sensibilitat vers els drets individuals (més fonda que la de la primera generació de drets). Per això em va agradar la xerrada. Perquè no va consistir en dir que esteim vivint un moment fosc, hedonista, egoïsta, consumista (que és el que diu tothom) sinó que va resaltar lo positiu: la sensibilitat vers la injustícia i el patiment dels altres, i va dir que el futur depèn de què tinguem aquesta mirada positiva sobre el present.L´altra pregunta. Si l´elecció espiritual s´ha convertit en quelcom personal dius que suposa fugir de l´espiritualitat? No ho entenc!!Vindràs avui? En parlem!!!Guida
3/05/2007

2007-02-28T19:04:00.000Z

Escola Bressol Gaudí

2007-02-28T18:55:00.000Z

Fotos visita Escola Bressol Febrer 2007

2007-02-28T18:51:00.000Z

2007-02-20T12:39:00.000Z

Las comunidades de aprendizaje
Font: Inter project, projecte de 10 universitats europees, 2005, capítulo 3.

Las familias, según su origen socioprofesional, adoptan formas distintas de relación con la escuela. Las de nivel medio/alto tienen unas relaciones cómodas con la escuela, sintonizan con los proyectos educativos, y tienen recursos para influir en la escuela. Las de nivel bajo se encuentran en una situación de inferioridad frente a la institución: tienen menos información, conocen menos canales de comunicación con la escuela y su autoestima respecto a su posibilidad de incidir es baja. Se interesan por la escuela pero se sienten incapaces de aportar cosas relevantes para la educación de sus hijos, y, en consecuencia, no asisten a las reuniones de clase o semejantes.
(Vila citado en Inter Project, pág 83)

¿Por qué los grupos minoritarios no participan en la escuela?
¿Cómo integrar los conocimientos de las familias en el currículo?

Cómo y de dónde surgen
Años 80, INSTITUTO CREA de la Universidad de BCN. Escuela de adultos La Verneda. Se aplica a otros centros.

Principios de Aprendizaje:
Una comunidad de aprendizaje es un proyecto de transformación social y cultural de un centro educativo y de su entorno para conseguir una Sociedad de la Información para todos y todas las personas, basada en el aprendizaje dialógico, mediante una educación participativa de la comunidad, que se concreta en todos sus espacios, incluida el aula:
Transformación del centro escolar y del entorno del barrio. Cambian los maestros, los padres y los alumnos: no se acepta la marginación. No son receptores pasivos sino gestores.
Participación. En el aula participan padres, voluntarios, asociaciones....
Aprendizaje. Priorizarlo para que las condiciones sociales no sean condicionantes. Se rompen agrupaciones por edad (grupos heterogéneos en los que los alumnos comparten conocimientos) y en el aula hay un gran número de adultos para ayudar a los rezagados. Se enfatiza el lenguaje, la expresión y el razonamiento (educación dialógica) así como la resolución de problemas (aprender a aprender)
Expectativas positivas. Se parte de la convicción de que los alumnos/as tienen más capacidades de los que utilizan y de que el aprendizaje dialógico convierte el conocimiento tácito en explícito. Los objetivos no son de mínimos sino de máximos. La capacidad de los padres, y otros adultos es mayor cuantas mayores expectativas se depositan.
Progreso permanente. Evaluación continua.

Proceso de transformación de un centro en una comunidad de aprendizaje
Sensibilización: Analizar contexto social + modelos educativos y teorías sociales (se exponen modelos exitosos para afrontar la desigualdad social y el fracaso escolar). 30 horas de formación (CREA). Claustro+Familias+Comunidad. Como resultado se define un plan de formación para profesores y otro para familias y cdad.
Sueño: Todos los agentes por separado: ¿cuál es la escuela con la que sueño?. La escuela ideal.
Toma de decisión. Un mes. Decidir si se ejecuta el proyecto o no. Deben estar de acuerdo: la mayoría del claustro, equipo directivo, consejo escolar, familiares, comunidad y consejería de educación (nombra un representante).
Planificación (3 meses). Se definen prioridades y se agrupan por temas. Se forman comisiones de trabajo heterogéneas.
Investigación. Las comisiones investigan utilizando el diálogo y la gestión del aprendizaje y el conocimiento.
Formación. La formación suele tratar sobre: prioridades, profesorado y familias.
Evaluación continua para la mejora del proyecto.

Experiencias
Ver www.cantinygamboa.com (Zaragoza)
http://www.ieslucasmallada.com/comuna.htm (Huesca, relato de cómo se han aplicado las Com Ap)

Accelerated School (EEUU):
Cooperativas-escuelas. Cada centro define su proyecto.
Democracia. El proyecto lo aprueba el 90% del profesorado y del personal de la escuela y los representantes de los padres. También debe implicarse el alumnado.
¿qué escuela soñamos? la escuela analiza su situación actual e idea una visión de lo que quisiera que fuera la escuela.
El sistema se basa en que aquellos y aquellas que van peor en la escuela son quienes necesitan un impulso más fuerte, no una rebaja de nivel o la repetición aburrida de contenidos sin significado.
Reconocen y utilizan los talentos de todos (alumnos, padres, comunidad, profesores)

School Development Program (EEUU)
Es el programa más antiguo y de más prestigio, en el que se han inspirado las AS
dedicación a los ambientes más conflictivos,
visión de los problemas de la escuela como un fenómeno comunitario
procurar que cada uno de los chicos y chicas pueda llegar al máximo de sus posibilidades, rechazando cualquier intento de imponer bajas expectativas a las personas marginadas.

2007-02-14T16:06:00.000Z

La diversitat a les aules
Experiències :

Comunitats d´aprenentatge: http://www.pnte.cfnavarra.es/profesorado/recursos/multiculti/docs/comun_aprend.pdf
Vàries experiències: http://www.pnte.cfnavarra.es/profesorado/recursos/multiculti/experiencias.php

Quatre centres educatius seleccionats per la Generalitat estan fent classes d´amazic (la llengua bereber) en horari extraescolar
http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/Amazic103.pdf

2007-02-08T23:13:00.001Z

AVISOS VARIS

Altament recomanable per la felicitat: llegir l´escrit de la Mireya sobre la seva visita al museu etnogràfic. La trobareu a l´entrada de dia 2/ 2/07
Llegir al fòrum les aportacions sobre la felicitat.
Avís per les que vulguin anar a les conferències sobre SOCIOLOGIA del CCCB. Al·lotes, ja haureu vist que les sessions costen uns 2 euros. M´han dit que ens faran un preu especial per ser d´un institut, però no em diran l´import fins demà divendres.

Grups d´investigació sobre la Índia. A la web que us vaig donar dimecres (visiteu-la que val la pena) hi surt un telèfon del temple sikh, http://www.tv3.cat/karakia/info/infocomp_mix_125610942_126792511.htm. No contesten. Continuaré intentant-ho aquest cap de setmana. Us demano que també hi aneu trucant i la primera que els contacti que avisi. Si viviu a BCN lo bo seria anar al temple el diumenge que és quan fan celebració. Diu que a Catalunya són més de mil. Altres associacions: Corporation-Índia Aribau, 265, 4-1 (Barcelona)tel.: 93 200 14 15Kumarp1@terra.es botiga Masala Plaça de la Revolució, 3 (Barcelona)tel.: 93 285 12 87 / 639 82 52 07 masalabcn@yahoo.co.uk

Grup de Perú. Connectar a http://www.fedelatina.org

Vídeos de les comunitats d´immigrants residents a Catalunya: http://www.tv3.cat/pprogrames/karakia/krkSeccio.jsp?seccio=capitol

Llista d´associacions d´immigrants a Catalunya: http://www.tv3.cat/pprogrames/karakia/krkSeccio.jsp?seccio=adreca

2007-02-07T18:50:00.000Z

el 12 de febrer al 26 de març, a les 19.30
Sentit. Interrogacions sobre l'existència en temps d'hiperconsum

Després de la crisi de la religió i de les grans ideologies que van marcar el segle XX, els temps actuals se'ns presenten com el triomf dels aspectes més intranscendents de la nostra condició: l'oci, l'estètica i el consum semblen avui les panacees que han de garantir la nostra felicitat. Tanmateix, rere l'enlluernament d'aquesta societat de l'hedonisme, l'angoixa pel sentit de la nostra existència continua latent i una espiritualitat difosa, impregnada de saviesa orientalista i creences a la carta, mostra cada vegada més aquesta nostàlgia de l'absolut. Com trobar sentit en un món dominat per fórmules de felicitat enllaunada i consum immediat? Com s'expressen les necessitats espirituals en el món contemporani?

Amb aquest cicle el CCCB i la Fundació Collserola continuen la reflexió sobre la condició humana en el món contemporani iniciada el 2005 i el 2006 amb els debats “Passions” i “Vida”.

Participen: Víctor Gómez Pin, Frédéric Lenoir, Gilles Lipovetsky, Carlos Castilla del Pino , Gianni Vattimo, John Gray i Javier Muguerza.

Hora: a les 19.30 h.

Preu inscripcions al debat: 17,5€ / reduïda: 14,00€ / Amics del CCCB: gratuïta
Preu per sessió: 3,00€ / reduïda: 2,40€

Inscripcions al debat: Oficina de cursos del CCCB
Tel. 933 064 133 - e-mail: cursos@cccb.org

Organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Fundació Collserola

2007-02-02T16:16:00.001Z

"Mil euros cada lluna"
Videoforum sobre els gitanos rumanesos a Barcelona
diumenge 4 de febrer, a les 12 del migdia

Dins el programa d'activitats del Museu Etnològic de Barcelonaper l'exposició GITANOS. La cultura dels rom a Catalunya.
Mostra del treball de camp del postgrau d'antropologia visual de la Universitat de Barcelona
Entrada gratuïta
Aforament limitat
bus 55 a la porta del museu
Museu Etnològic de Barcelona
Més informació aFusic - Gestió Servei de Reserves del Museu Etnològic de BarcelonaTelf. 932 155 264 -
Horari de 10 a 13 h de dilluns adivendrese-
mail: reservesmeb@fusic.org

2007-01-31T18:46:00.000Z

La visita de la Hella i l´Emilie

Avui ens han visitat a la classe dues antropòlogues molt agradoses. Al final no hem tingut temps d´avaluar la seva xerrada, ni d´agrair-lis el que ens han ensenyat. Envieu-lis a través del blog la vostra opinió, i consulteu-lis dubtes. Elles contestaran.

2007-01-31T18:39:00.000Z

Recomanat per: Mayte

Los diez secretos de la abundante felicidad
Adam Jackson
Editorial Sirio

En esta vida hay 10 secretos para la abundante felicidad:

EL PODER DE LA ACTITUD.
EL PODER DEL CUERPO.
EL PODER DE VIVIR EL MOMENTO PRESENTE.
EL PODER DE NUESTRA PROPIA IMAGEN.
EL PODER DE LAS METAS.6-EL PODER DEL HUMOR.
EL PODER DEL PERDÓN.
EL PODER DEL DAR.
EL PODER DE LAS RELACIONES.
EL PODER DE LA FE.
La base de mi felicidad comienza con mi actitud ante la vida. Soy todo lo feliz que yo desee ser.Si espero lo mejor, on mucha freqüencia lo obtendré.La felicidad es una eleccón que puedo hacer en cualquier momento y lugar.Siempre consiste en buscar el lado positivo de las cosas, auque sea mínimo siempre hay algo positivo.Mis pensamientos son los que me hacen sentirme feliz o desgraciado, no mis circunstancias.**cONtRolo Mis PeNsaMIeNTos, PoR LO tAnTo ConTRolo MI fEliCiDaD **

2007-01-28T17:53:00.000Z

El més valuós del que hem après ha estat.....

Anoteu als COMENTARIS les vostres respostes

2007-01-20T11:09:00.001Z

Investigació en grups

OBJECTIU: L´exercici consistirà en fer un power point o un poster amb imatges del grup cultural elegit. Sobre les imatges s´hi han d´anotar les respostes del guió d´investigació que apareix aquí baix.

PROCÉS:

Navegar per les següents webs i elegir un grup cultural per estudiar
- Web de l´ONG Survival International, que treballa per les cultures indígenes en perill d´extinció: http://www.survival.es
- Web de l´ONG Save The Children. Cultura àrab, andina, brasilera i índia. http://www.miradasdelmundo.org
- Cultures i identitats del món. http://www.aulaintercultural.org/mot.php3?id_mot=176&lang=ca
- Base de dades de diferents webquests sobre multiculturalitat : http://www.webquestcat.org/enlla/?cat=6
- Cultures de la Índia (webs suggerides per Henar Casillas): http://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_India
  http://www.redmarcial.com.ar/cultuindia.htm
- Tràiler de Los camellos también lloran, pel·lícula sobre la cultura mongol: http://www.quedetrailers.com/pelicula1454.htm
- Tràiler de La boda del monzón, pel·lícula sobre la cultura índia: http://www.filmaffinity.com/es/film111823.html
- Vídeos de National Geographic http://video.nationalgeographic.com/video/
- Reportatges de National Geographic en castellà: http://www.esmas.com/nationalgeographic/destinos/
- Arxiu de fotos : http://www.flickr.com
- Arxiu de vídeos: http://www.youtube.com
- Referències de llibres de diferents ONGs on hi podeu trobar informació. L´únic inconvenient és que els llibres no estan penjats: http://www.edualter.org/bd/temas.php3?tema=econ
- En anglès: http://www.nationalgeographic.com
- Per estudiar el Potlach: tribus del pacífic dels EUA: salish, tlingit, kwakiutl. Pàg. 55
Investigar seguint el guió que apareix baix d´aquesta nota.
Montar un power point o un póster combinant les imatges i els textes.

Guió d´investigació

Medi físic: rural o urbà
Organització econòmica:

Tipus d´organització socioeconòmica (pàg 52 del llibre: recol·lectora, caçadora, farratgera, pastoral, agrícola, industrial, postindustrial).
Divisió del treball per edats i sexes.
Reciprocitat i distribució (pàg. 54). Reciprocitat (economies de subsistència). Comerç silenciós (p. 55). Kula (compensacions de valor). Potlatch (regalar excedents). Redistribució. Intercanvi de mercat

Organització política:

Sistema polític (centralitzat, no centralitzat, pàg 57)
Les normes i sancions

Relacions de parentiu (p. 48: filiació, matrimoni, residència, gènere).
L´organització en grups (p. 46)

2007-01-20T08:53:00.001Z

Exercici

Elegeix tres de les següents afirmacions i diques a quina de les tres corrents antropològiques (relativisme cultural, funcionalisme o estructuralisme) corresponen. Consulta la referència de les cites a la part inferior:

L´únic món vertaderament humà és aquell que cada persona elegiria per a ella mateixa sense saber abans quina posició hi ocuparia una vegada creat.
Els grups humans es formen per interès propi. Les persones busquen seguretat i protecció front la violència dels altres.
L´ètica dels grups culturals es forma per la costum i no prové de la reflexió.
Així com les persones formem part de la Naturalesa esteim unides unes a les altres com les parts del cos (inclosa l´ànima) ho estan entre sí. Això s´anomena OIKEIOSI i permet l´empatia. L´altruïsme és un comportament natural i universal i ja es desenvolupa a la família (relacions paterno-filials)
Totes les persones tenen un instint de compassió natural.
Les persones es senten en perill si no se´ls reconeix valor com a tals
Les persones són fràgils però tenen una bondat innata. Poden reconèixer els seus sentiments en els altres.
A l´univers tot està unit. La humanitat és una sola espècie. Hi ha una sola naturalesa humana universal. La humanitat viu a una ciutat comú de la que tots hi formem part.
Totes les persones tenen dret a la dignitat. A l´aliment, a l´educació i a la salut.
A través de l´educació les persones poden aprendre a ser lliures i atrevir-se a pensar per sí mateixes. A trobar el sentit de la vida i lluitar per un món més just
La història és la realització del progrés ocult de la naturalesa vers el desenvolupament de les capacitats humanes
La tendència natural humana és l´evitació del dolor i la principal passió és l´amor a un mateix. La felicitat consisteix en evitar el dolor i maximitzar el plaer.
Sense la tradició les societats humanes es desintegren i queden desamparades
Si bé és cert que tots els éssers humans es reconeixen entre sí, són tan diversos que mai es podran arribar a posar d´acord amb la sola ajuda de la raó, i manco si és sobre la qüestió de quina és la millor vida. Cada cultura té la seva visió i s´ha de respectar.
El diàleg entre cultures és recomanable però a la pràctica la història ha demostrat que no és possible i que sempre ha portat al caos i al desordre.
Ells (........) atorguen a la racionalitat i a la benevolència molta importància. Encara que saben que les persones són frágils i poden fer mal als altres, opinen com Sócrates que el mal és una forma de ignorància i que totes les societats tenen l´eina de la raó i per tant és posible millorar la condició humana a través del coneixement i l´educació.
La justícia no es pot limitar a parents o veïns sinó que s´ha d´estendre a tota la humanitat. El significat de la justícia és el mateix per a tots els pobles.
Pensen que les persones no s´han d´implicar en millorar la realitat perquè tot esforç suposa un patiment i la felicitat és l´absència de dolor. Diuen: de què servirà? I jo què puc fer?.
Tratan de inspirar un cobarde temor a la muerte a los hombres esforzados que consideran más desgraciado ser consumidos por la naturaleza o por la ancianidad.
Llamo ética a la convicción de que no todo vale por igual, de que hay razones para preferir un tipo de actuación a otros. La ética consiste en la recomendación del bien
No vacilé en afrontar las más graves tempestades, y hasta los rayos mismos, con tal de salvar a mis conciudadanos, y conseguir con mi propio peligro una vida tranquila y sosegada para todos.
Los que creen que la felicidad está en la riqueza, crean una ciudad que educa en la ambición a los jóvenes. Los que consideran que está en la virtud, los educan en la vida activa y la sabiduría.
Mientras una sola persona muera de hambre resulta éticamente imposible -o cínico- no sólo callar, sinó jugar a lo bello
Mi tesis es que a deliberar hay que aprender. Nadie nace sabiendo hacerlo y en general lo que a uno le pide el cuerpo no es deliberar sino imponer su propio criterio, anular al contrario. La deliberación parte del principio de que yo doy razones pero mis razones no son absolutas y por tanto otros pueden tener tanta razón como yo. Y si yo escucho al otro puedo avanzar. (...) Amy Gutman sostiene que la deliberación debería ser el método básico de educación ya desde la enseñanza primaria, en lugar de la imposición del propio punto de vista o la transmisión de conceptos dogmáticos.
Si sé de algo ventajoso para mi familia pero no para mi país, debo tratar de olvidarlo. Si sé de algo ventajoso para mi país y perjudicial para Europa y para la humanidad debo considerarlo como un crimen.
Atreveix-te a pensar. La mandra i la covardia són la causa de que la major part de la humanitat continuï en un estat infantil.
La principal font de conflicte en el món del futur no serà ideològica ni econòmica sinó cultural i bàsicament religiosa. El ressorgiment de la religió provocarà el xoc de civilitzacions: àrabs, occidentals i orientals. La identitat de civilització serà cada vegada més important.
Les persones definiran la seva identitat en termes ètnics i religiosos i sorgirà la relació de noltros contra ells.
El proper enfrontament militar d´occident vindrà del món musulmà. La interacció militar entre l´Islam i occident tornarà més violenta i a Europa augmentarà el racisme contra immigrants àrabs i turcs.
Al món àrab la democràcia occidental enforteix les forces polítiques antiocccidentals (....) El món àrab és el tradicional rival de l´herència judeocristiana d´occident (....) Les fronteres de l´Islam estan tenyides de sang.
En un món de xoc de civilitzacions és inevitable un món de lleis dobles. Una llei per a uns i una llei per a uns altres. Una pels països afins i l´altre a la resta.
Els mitjans de comunicació a partir de 1945 van descobrir en el xoc de civilitzacions un medi poderós per a despertar el suport de les masses i pressionar als governs vacil·lants.
Occident domina les institucions polítiques, econòmiques i de seguretat internacionals, que són presentades com a institucions mundials. La frase comunitat mundial significa món lliure. Si volem la pau Occident ha d´emprar aquestes institucions per a promoure els seus valors polítics i econòmics i la participació dels estats no occidentals a aquestes institucions.
Naipaul va dir que la civilització occidental és la civilització universal que convé a tots els homes. Les idees de individualisme, lliberalisme, mercat lliure, democràcia i drets humans són occidentals. Els valors més importants d´occident són els de menys importància a la resta del món. Per tant en el futur els conflictes seran entre Occident i tots els altres.
Els països no occidentals tindran dues opcions : aïllar-se o bé sumar-se a la causa dels guanyadors
En el futur els països on hi visquin persones de civilitzacions distintes seran candidat a desmembrar-se (Rússia, Turquia). Turquia no entrarà a la UE i la vertadera causa és que com va dir el president Ozal: Noltros som musulmans i ells cristians, encara que no ho diguin.
El conflicte entre occident i els estats confucians-islàmics es concentrarà en les armes nuclears, químiques i biològiques, el coneixement, la intel·ligència.....La connexió militar confuciano-islàmica és un pacte entre renegats.
Únicament serveixen als seus interessos personals i preparen un port segur al seu descans sense agrair la vida i l´educació que han rebut (.....) Busquen excuses per entregar-se còmodament a l´oci, mentre afirmen que els qui ocupen càrrecs són incapaços de fer res bo i diuen que no és propi del savi agafar el poder.
La humanidad se mueve hacia la verdad y hacia la justicia. Hay mucha utopía y mucho compromiso en nuestro planeta. La esperanza sólo se justifica en los que caminan, y nos es dada para servir a los desesperanzados.
El relativismo, tan aristócrata e ingenioso aparentemente, resulta insostenible en la vida cotidiana, porque nadie puede actuar creyendo que el asesinato o la tortura dependen de las diferentes culturas. Llevados al extremo son las típicas posiciones de salón, abstractas, construídas de espaldas a la vida

Kant, 1795
Hobbes, s. XVIII
Locke, s. XVIII
Estoics, s. II AC
Estoics, s. II
Shaftesbury, il·lustrat, 1671
Puffendorf, il·lustrat, 1671
Il·lustració, s. XVIII
Kant, 1795
Il·lustració, s. XVIII
Kant, 1795
Epicurs, s. II AC
Comunitarisme
Postmoderns
Comunitarisme
Il·lustració, s. XVIII
Il·lustració, s. XVIII
Epicureïsme
Ciceró. Sobre la república. S. I a.C.
Fernando Savater, Invitación a la ética, 2002
Ciceró. Sobre la república. S. I a.C.
Aristòtil, Política, s. III aC
Adela Cortina, Etica mínima, 1990
Diego Gracia, 2006
Montesquieu, s. XVII, Il·lustració
Kant, 1795
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Huntington, 1993
Ciceró
Casaldàliga, Pere
Cortina, Adela

2007-01-13T19:16:00.000Z

Estereotips, prejudicis i discriminació

Les persones no poden ser conegudes com una cosa.

Només poden ser contemplades com un misteri que se pot desvetllar (Emmanuel Lévinas).

L´altre és el qui me fa atravessar barreres i completar-me com a persona. La humilitat, la consciència dels meus límits és el requisit per avançar. L´altre comença al nostre interior.

La saviesa consisteix en atrevessar a l´altra cara de la realitat. El desig de conèixer (saviesa) es desperta amb l´amor (eros). Qui sap que li falta quelcom, que no està complet, pot avançar.

(Plató)

Lévinas: Quan parlam de l´altre el tancam en un concepte. El veiem DIFERENT en lloc d´EXCEPCIONAL. L´altre no és la meva diferència sinó la meva excepció. És allò que jo no sóc. Un altre excepcional no desperta la nostra tolerància, sinó que ens sedueix, ens sorprèn. En canvi la diferència és germana de la tolerància.

Per què l´altre és excepcional i no diferent?. L´ètica és l´espai on dues alteritat se troben.
Fugir de la dinàmica: Igual- Diferent. No intentar traduir ni absorbir a l´altre. Deixar que l´altre sigui qui és.
A l´altre només se´l pot deixar ser. Allò excepcional ni magnifica ni minimitza a l´altre, només el situa al seu àmbit secret. Secret vol dir quelcom amagat, no revelat, allò que m´interpela de l´altre. Quan vull eliminar l´altre, aquest se m´escapa.

Les persones rebem uns esquemes per a interpretar la realitat que provenen del nostre entorn social i cultural (família, amics, escola, societat). L´antropologia estudia aquests esquemes:

Una idea, un model de com ha de ser el món, com ha de ser un país.
Un model de com ha de ser una família
Un model de com ha de ser una persona: físicament, de caràcter.

Aquests esquemes rebuts fan que tinguem unes idees sobre qui som jo, qui són els altres o la societat. Quan no els compartim amb altres, quan no hi ha diàleg, sorgeixen els estereotips i prejudicis.

Estereotips (nivell cognitiu, prové del grec stereos=sólid, roca+ tipus=marca)

Són conceptes col·lectius que no tenen en compte la individualitat. Els empram per a predir a grans trets la personalitat dels altres.
Se transmeten de generació en generació.
Se basen en percepcions no objectives.Són resistents al canvi
Omplen espais de desconeixement
Són simples, per tant fàcils de recordar.

Exemple: Els alumnes àrabs són més violents. Els xinesos són treballadors.

Prejudicis (nivell emocional). Són impressions derivades dels estereotips. No estan contrastades amb la realitat.

Discriminació (acció resultant

Penso	Sento	Actuo
Estereotip	Prejudici	Discriminació
Em robarà	Tinc por	Me´n vaig