4/1/07

Comentari de text


1.5.3. Com viure bé les etapes de la vida?


Text extret d´una conferència pronunciada pel filòsof José Antonio Marina a la Fundació Lázaro Galdiano ( Madrid) el 24/11/05. La conferència està publicada a un llibre que se pot sol·licitar a:
http://www.fundacion.gruposantander.com/pagina/content/0,,10401_1691_1_55_0_0,00.html


La saviesa consisteix en la capacitat de viure bé cada etapa de la vida. La intel·ligència fracassa si no aconseguim viure bé. Per a viure bé hem de cuidar d´aquests tres eixos:
  1. Eix físic. La salut
  2. Eix psicològic. La felicitat.
  3. Eix ètic. La bondat, l´actitud que permet resoldre els problemes de convivència.
  • La salut. Per a viure bé és necessari aprendre a evitar l´esfondrament (desplome) de l´interès, com succeeix a les etapes adolescent i a la tercera edat. No perdre el fil que et lliga a la vida, a la il·lusió. Mantenir el benestar a través d´una activitat física hi ajuda.
  • La felicitat. La felicitat depèn del sentit que li donem a la vida. Per a què vivim?. No podem construir el sentit de la vida sobre fets externs com el treball o l`èxit que no són controlables sinó que depèn de la satisfacció d´unes necessitats més profundes i de relació, que són diferents a cada etapa de la vida. Per això existeix una felicitat de nen, una de jove i una d´adult. La felicitat és el resultat de la satisfacció de les següents necessitats:
  1. Sentir-nos creadors, autors de la nostra vida. Tenir estima pròpia. Totes les persones necessitem creal quelcom. Fer que quelcom valuós que no existia, existeixi per mi, ja sigui un escrit, un quadre, una relació.....Les vides que no contemplen la possibilitat de crear són molt dures. Crear implica mantenir-se actiu, alerta.
  2. Sentir que progressem. Totes les persones necessitem sentir que avancem. Ja als dos anys, el nen necessita no només notar que progressa sinó que els altres ho sàpiguen: mare, mira com ho faig.... Però el més difícil és saber plantejar-se fites que no siguin ni massa difícils ni massa fàcils. Fa falta tenir talent per saber elegir les fites adequades. Saber qui som ajudar a saber calibrar què puc fer i què no, quins són els meus límits i possibilitats. L´experiència de notar que canviem, que progressem aporta molta alegria.
  3. Aprendre. No hi ha res que aporti tanta sensació d´avançar com aprendre coses. Aquesta sensació és fonamental a totes les etapes de la vida. A la tercera edat especialment, quan una persona no té un projecte que li justifiqui viure, aprendre ajuda a connectar-se a la vida. La depressió és l´absència de projectes.
  4. Aprendre a mirar. Hem estat educats per prestar atenció al que no feim bé. A l´adolescència prestem atenció a les inseguretats, la vellesa a les malalties, bàsicament perquè no tenim temes més interessants als que dirigir l´atenció. Aquest és un error de perspectiva. Hem de reeducar la mirada. A l´occident creiem que per a veure un objecte hermós l´objecte ha de ser hermós, però a l´orient saben que la bellesa està en la teva mirada i que has d´aprendre a veure lo hermós. Això suposa aprendre a gestionar el teu temps d´una forma nova a cada etapa. A la vellesa no l´has de gestionar per la durada sinó per la intensitat.
  5. Cuidar els sentiments. Els sentiments en porten a viure les situacions amb tristesa, alegria, ressentiment, etc.... Creiem que no es poden canviar però no és cert. (Veure: El laberinto sentimental, Anagrama). El problema sorgeix quan hem adquirit un estil afectiu determinat. L´estil afectiu l´aprenem de la família (ens acostumem a passar pena o a ser optimistes, a tenir por o a ser arriscats....). Les persones solem sentir amb massa insistència una emoció determinada (per exemple, la por) i creiem que no ho podem canviar.
  • La bondat. Per a ser feliços no basta amb estar psicològicament satisfets. També és necessari estar-hi moralment. Això suposa aprendre a conviure:
  1. Amb nosaltres mateixos, cosa difícil perquè suposa acceptar els nostres límits.
  2. Amb els íntims. Suposa reaprendre a cada moment.
  3. Amb els llunyans, a través de l´acció social i la política.
  4. Amb l´univers. Al nivell espiritual se defineix el sentit de la vida. Sigui religiós o no. És l´actitud que se demana pel significat de la vida.
Nota. Per a l´examen s´ha de llegir aquest text però no s´ha d´estudiar. Es farà una pregunta de comentari de text. Exemples:
  • Escriu la frase que més t´hagi fet pensar i explica per què.
  • De què creus que depèn la felicitat a l´etapa adulta?. Estàs d´acord amb el que afirma Marina?
  • Les cinc necessitats que apunta Marina com a fonamentals per a la felicitat, són factors interns o externs?
  • Com treballaries el punt 5 (cuidar els sentiments?) a classe amb un nen de dos anys?


2 comentarios:

Marta Serarols dijo...

Guida, a la pregunta: Com treballaries el punt 5(cuidar els sentiments)a classe amb un nen de dos anys?
Estaria bé si per exemple dic: Tractant alguna cosa que li fasi por, com per exemple la foscor. Llavors a classe primer fariem jocs de tapar-se i destapar-se amb un manta (convinant la foscor amb el joc, així el nen segurament en comtes de tenir por riuria. Després apagaria els llums de la classe i al tornar-los a encendre faria riure als nens (amb cares, amb ninos, etc)
Espero la teva resposta, gràcies

rocio nadal dijo...

PARA TODOS:
.La FELICIDAD(aunque tengan que ver los demás), empieza por uno mismo
.La FELICIDAD no es Poder, ni Pesetas, ni Prestigio, sinó todos esos valores internos que hacen que te sientas completo