Taula comparativa entre diferents teories.
Lawrence Kohlberg (1927-1987)
deixeble de Piaget, va estudiar els estadis evolutius del raonament moral humà. El raonament moral indica la maduresa d´una persona (la saviesa, l´ús de la llibertat, la capacitat per prendre decisions pensant en el bé comú).
Els estadis s´agrupen en tres nivells:
| Estadis del desenvolupament moral | |||||
| Psicologia evolutiva | T. D. moral de Kohlberg | Teoria de la mediació[1] | |||
| De | |||||
| Piaget. Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu. Intel·ligència pràctica, sense representació mental ni llenguatge. Procés de descentrament cognitiu. Etapa del joc sensomotor. Diàleg entre el cos i la realitat (joc, espai, estructures cognitives). Esquema corporal. Freud. Fase oral/anal. Som la meva mare. Som els objectes. Spitz: angoixa (8m.), separació (11m.) Freud. Estructura psíquica. 2 anys. Formació del SUPER-JO. Entendre el que està bé i el que està malament. Erikson: Confiança/Desconfiança (apego)- Autonomia/ Dubte | Nivell Preconvencional (0-12 anys): les normes són una realitat externa. Es respecten només atenent les conseqüències (premi o càstig) o el poder dels qui les estableixen. | Els conflictes es generen per interessos momentanis i estan més centrats en aspectes físics que psicològics. Reaccions de lluita i fugida. Els conflictes se resolen mitjançant la força física o interrumpint la relació. Estratègies de negociació: apabullar-lo verbalment, aferrar-lo impulsivament o rebutjar-lo físicament. Reacciona davant el conflicte mitjançant la retracció afectiva o l´obediència robòtica. | |||
| De | |||||
| Piaget: Estadi 2. Intel·ligència peroperatòria. Pensament simbòlic/ Pens intuïtiu. Joc simbòlic. Vigotsky: El nivell de màxima resistència (normes) i de mínima resistència (joc) Freud. F. Fàlica: Edip, Electra: NORMES MORALS. Erikson. Iniciativa/ culpabilitat. Màxima arborització neuronal | Estadi 1. De | Apreciació de les conseqüències subjectives del conflicte però només aplicades a un mateix. No s´entén el conflicte com un desacord mutu. El conflicte s´origina per un egocentrisme competitiu o de guanyo-perds. Estratègies de negociació: ordres i amenaces. Reaccions: acomodació a l´altre, presentar-se com a víctima o apelar a parts externes | |||
| De | |||||
| Piaget: Estadi 3. Intel·ligència operatòria concreta. La sortida de l´egocentrisme permet un pensament més objectiu però les operacions encara són poc complexes. Pensament concret. Joc de regles. Lateralitat. Freud : Fase de latència. Calma afectiva. Erikson: claus cultura adulta. Iniciativa/ inferioritat Gestalt: Auditius/ Cinestèsics/ Visuals | Estadi 2. S'assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos. El nen té per objectiu fer allò que satisfà els seus interessos, considerant correcte que els altres també persegueixin els seus. Les normes són com les regles dels jocs: es compleixen per egoisme. Es compren que si un no les compleix, no el deixaran jugar. És un estadi propi del nen i de les persones adultes que afirmem: «et respecto si em respectes», «fes el que vulguis mentre no em molestis». | El conflicte és vist com a bilateral però no mutu. Comprèn que s´ha d´aconseguir un acord però no entén que ha de ser mútuament satisfactori. Promou una cooperació estratègica per a protegir el propi interès. Estratègies: ús de la persuasió amistosa, recerca d´aliats que donin suport a les seves idees, impressionar a l´altre amb els propis talents i aptituds. Reaccions: afirmació de les necessitats pròpies i la confrontació amb la desigualtat accentuada. | |||
| De | |||||
| Piaget. Estadi 4. Intel·ligència operatòria formal. És el nivell més teòric i abstracte a què pot arribar el desenvolupament. Baixa percepció del risc Necessitat del grup Descentrament | Nivell Convencional. Les persones viuen identificades amb el grup; es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera. Aquest nivell integra l'estadi 3 i l'estadi 4. Estadi 3. Expectatives interpersonals. En aquest estadi les expectatives dels que ens envolten ocupen el lloc de la por al càstig i dels propis interessos. Ens mou el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats. Fer el correcte significa complir les expectatives de les persones properes a un mateix. És un estadi que es dóna en l'adolescència però son molts els adults que s'hi queden. Són gent que volen fer-se estimar, però que es deixen portar pels altres: els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació. | Els conflictes són atribuïts a la relació, de forma que només són acceptables les solucions mútuament satisfactòries que requereixen una vertadera negociació de col·laboració. No es diferencia entre les estratègies de la pròpia transformació i les de transformació dels altres. En canvi, preveu i integra les reaccions de l´altre, i atén a les lluites individuals i negocia tenint en compte la coherència de la relació al llarg del temps. | |||
| Adultesa | |||||
| Kohlberg Estadi 4. Normes socials establertes. És l'estadi en el qual l'individu és lleial a les institucions socials vigents; per ell, fer el correcte és complir les normes socialment establertes per a proporcionar un bé comú. Aquí comença l'autonomia moral: es compleixen les normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral i s'hi sol arribar ben superada l'adolescència. Kohlberg considera que aquest és l'estadi en el qual es troba la majoria de la població. | |||||
| Nivell Postconvencional. És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes. El composen l'estadi 5 i l'estadi 6. Estadi 5. Drets prioritaris i contracte social. És l'estadi de l'obertura al món. Es reconeix que a més de la pròpia família, grup i país, tots els éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per damunt de totes les institucions socials o convencions. L'obertura al món porta, en segon lloc, a reconèixer la relativitat de normes i valors, però s'assumeix que les lleis legítimes són només aquelles obtingudes per consens o contracte social. Ara bé, si una norma va contra la vida o la llibertat, s'imposa l'obligació moral de no acceptar-la i d'enfrontar-s'hi | |||||
| Estadi 6. Principis ètics universals. Es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de seguir i tenen prioritat sobre les obligacions legals i institucionals convencionals. S'obra d'acord amb aquests principis perquè, com a ésser racional, se n'ha captat la validesa i hom se sent compromès a seguir-los. En aquest estadi impera la regla d'or de la moralitat: "fer a l'altre el que vull per a mi". I hom té el coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals com el de la dignitat humana o el de la igualtat. És l'estadi moral suprem, el de Gandhi, de Martin Luther King i el de totes les persones que viuen profundament la moralitat. | |||||
[1] Selman i Demorest, Estratègies de negociació interpersonal dels infants, revista Child Development, núm. 55, 1984
Comentarios
Al blog surt q les normes socials entren dins l'adultesa i als apunts q vas fer a la pissarra,diu que son d l'adolescencia.On van?
Merci!!