7/2/07

el 12 de febrer al 26 de març, a les 19.30
Sentit. Interrogacions sobre l'existència en temps d'hiperconsum

Després de la crisi de la religió i de les grans ideologies que van marcar el segle XX, els temps actuals se'ns presenten com el triomf dels aspectes més intranscendents de la nostra condició: l'oci, l'estètica i el consum semblen avui les panacees que han de garantir la nostra felicitat. Tanmateix, rere l'enlluernament d'aquesta societat de l'hedonisme, l'angoixa pel sentit de la nostra existència continua latent i una espiritualitat difosa, impregnada de saviesa orientalista i creences a la carta, mostra cada vegada més aquesta nostàlgia de l'absolut. Com trobar sentit en un món dominat per fórmules de felicitat enllaunada i consum immediat? Com s'expressen les necessitats espirituals en el món contemporani?

Amb aquest cicle el CCCB i la Fundació Collserola continuen la reflexió sobre la condició humana en el món contemporani iniciada el 2005 i el 2006 amb els debats “Passions” i “Vida”.

Participen: Víctor Gómez Pin, Frédéric Lenoir, Gilles Lipovetsky, Carlos Castilla del Pino , Gianni Vattimo, John Gray i Javier Muguerza.

Hora: a les 19.30 h.

Preu inscripcions al debat: 17,5€ / reduïda: 14,00€ / Amics del CCCB: gratuïta
Preu per sessió: 3,00€ / reduïda: 2,40€

Inscripcions al debat: Oficina de cursos del CCCB
Tel. 933 064 133 - e-mail: cursos@cccb.org

Organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Fundació Collserola

3 comentarios:

Edu dijo...

Força interessant. Peró hi ha algún aspecte de la conferéncia q em crea alguns dubtes:

Un cop els contravalors del postmodernisme (religió, tradició, supersticions...) han perdut la força necessaria per al dualisme necessari per a q tingui sentit la época mencionada, només ens queda aquesta amb els seus tres pilars: la empresa, les drets humans i el desemvolupament científico-tecnológic. Aixó estava mol bé quan teniem uns contravalors en els quals centrar l'atenció, peró quan aquests ens han faltat, sencillament hem hagut d'enfrontar aquesta etapa amb sí mateixa. Aixó vol dir q ara q estem lliures d'altres preocupacions, podem analitzar el món en q ens trobem, el q veiem és q els tres pilars q ens els últims temps s'havien cimentat els nostres camíns, arribat a aquest punt, es contradiuen entre sí. I ara ens trobem en la necessitat descullir el q és més important per nosaltres.
Pj: el conflicte q comporten la unió dels drets humans amb el progrés tecno científic i les múltinacionals, ja aquests xoquen entre sí masses vegades.
Quan va acabar la xarrada de Lipovetsky vaig dir q em semblava molt negativa, cosa q després de pensar-ho bé, no puc dir.
La meva pregunta és: Creieu q estem assistint a un cambi de direcció respecta la mentalitad postmoderna o només serà una qüestió de matisos? Quan Gilles parlava d'una elecció espiritual mé personal no us fa pensar q potser és el nostre´últim intent de no pensar en les coses q són més trascendental?

Guida Al·lès Pons dijo...

Edu, què bona la teva aportació!!!! m´encantaria que es veiés a la primera pàgina del blog i no que quedés aquí tan amagada. Estem assistint a un canvi de direcció respecte a la postmodernitat? Pens que sí, o almenys això és el que ell va defensar quan va dir que el nou moment social, la hipermodernitat suposava un gir en els valors: tantes persones treballant pels altres, tantes ONGs, un renovat interès pel futur, una nova sensibilitat vers els drets individuals (més fonda que la de la primera generació de drets). Per això em va agradar la xerrada. Perquè no va consistir en dir que esteim vivint un moment fosc, hedonista, egoïsta, consumista (que és el que diu tothom) sinó que va resaltar lo positiu: la sensibilitat vers la injustícia i el patiment dels altres, i va dir que el futur depèn de què tinguem aquesta mirada positiva sobre el present.

L´altra pregunta. Si l´elecció espiritual s´ha convertit en quelcom personal dius que suposa fugir de l´espiritualitat? No ho entenc!!
Vindràs avui? En parlem!!!

Guida

edu dijo...

Sento no haver pogut venir, peró es q estem bastand atrapats en els examens...

Quan parles de la "mirada positiva en el present", et refereixes a q el canvi s'està produïnt, Pero crec q encara éspoc més q una tendéncia. És cert q la gent estar més conscenciada de realitat q ens envolta i cada cop veiem més clar q les coses no poden seguir així indefinidament (q s'h de fer algo). Peró penso en la gent q conec i no veig q la gent estigui disposada a fer el necessari. Ser q les coses no es veuen de la mateixa manera, peró la majoría de cops es fan igual q fins ara: les grans decissions es prenen, en la gran majoria dels casos, pensan en els diners. Es necessita molta força per cambia axió. Fins ón arribarém? Ja tenim mostres del q produeix el sistema en el q ens trobem involucrats: Extremisme islamic, calentament global, fam, epidmies, guerres... i la gent encara no reacciona.
ja ho veurem...

Referent a la pregunta: jo no havia dit res de q el k fet de poder escollir les nostres creences fos ningún problema per la espiritualitat. Només dic q l'espiritualitat a la carta em sembla una distrecció.
No soc ateu pq crec q no es pot negar res, pel sol fet de no tenir-ne una evidéncia, peró no crec en res, sóc bastant escéptic en temes de fe. Per aixó penso q les creences no tenen gaire sentit, "la religió és l'opi del poble"(no soc comunista ;-) )