La felicitat no és una sensació de plaer sinó de serenitat i realització. Estat emocional que roman baix les emocions. Benestar. Sota les emocions (tristesa, desconcert) hi ha un estat més profund (com la mar quieta sota les ones). Un estat del ser que no depèn de l´exterior.
Com trobar la felicitat? No a fora, tal condició i tal altra. Creure que podem controlar el món és una il·lusió. És la ment la que tradueix els esdeveniments externs com li plau. Hi ha persones que mantenen la serenitat enmig de condicions dures o la tristesa enmig de bones condicions.
La ira, odi, cobdícia... ens deixen trists, com més els tenim, més atormentats. En canvi altres sentiments: bondat, compassió, ens porten a la nostra naturalesa profunda. La consciència és com un mirall, mostra imatges bones o dolentes però no s´altera per elles. No pot ser tacada per l´odi, perquè si fos així estaríem sempre enfadats. Les emocions són passatgeres.
Dos factors mentals oposats no poden succeïr al mateix temps: odiar i estimar. Alegria enlloc de gelosia, llibertat enlloc d´ambició, amor contra odi. També es pot cercar un antídot general. Si mires la ira, desapareix. Al final simplement creuarà per la ment com un ocell que passa. Familiaritzar-se amb una altra manera de ser.
Comentarios